Amb aquest títol pretenc escodrinyar en el patrimoni artístic i cultural de la ciutat de València, una orbe que hem té encisat, a la vegada que pretenc recopilar imatges de la meua etapa d’estudiant.
Com no podia ser d’altra manera, el que ara tinc més present son les aplegades a l’estació del Nord els diumenges a la boqueta de nit, desprès d’esplaiar-me pels racons més amagats de la meua estimada Marina Alta.
1 1. L’Estació del Nord
Sempre m’havia preguntat perquè aquesta estació de tren del sud de la capital li dient “estació del Nord”. Era un sense senit! Clar, fins que un dia vaig descobrir que rebia aquest nom per la companyia de ferrocarrils que l’havia construïda: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
Estació del Nord de València. Foto: Diego Delso
Baixem del tren a la monumental estació del Nord, d'estil modernista valencià (1917), construïda per l'arquitecte de la Companyia dels Camins de Ferro del Nord, Demetrio Ribes.
Façana estació del Nord. Foto: Gonçal Vicens
La nova estació es va construir sobre una antiga, superant tres vegades la grandària de la vella. L'hangar es va cobrir amb una marquesina metàl·lica de 24,5 metres d'altura obra d'Enrique Grasset.
La coberta de les vies té forma d'arc i guies que representen les vies del tren. Així mateix, té una gran obertura longitudinal destinada per evacuar –antigament- els fums de les màquines a vapor.
Coberta metàl·lica de 24,5 metres d'altura obra d'Enrique Grasset
Dintre del conjunt internacional de l'arquitectura de ferro que va marcar el canvi del segle XIX al XX, l'estació valenciana és una de les més notables. A propòsit de les estacions de tren, l'arquitecte valencià Rafael Guastavino va ser el constructor de les instàncies amb voltes de la Grand Central Station (1913) de Nova York.
La Grand Central Station de Nova York. La volta és obra de l'arquitecte valencià Rafael Guastavino. Foto: RTVE.es
Tornem a València i contemplen l’interior de l’estació, on destacarem el vestíbul d'estil modernista on s'aprecien les influències de la vessant vienesa de la Sezession, moviment modernista separat en 1890 de la Société des artistes français, i especialment d'Otto Wagner, que destacava per la sobrietat i esquematisme del seu estil, anunciant el Racionalisme.
Vestíbul de l’estació de València. Foto: Gonçal Vicens
Vestíbul de l’estació de València. Foto: Gonçal Vicens
L'ornamentació de l'interior de l'edifici es va realitzar amb ceràmiques vidriades, trencadís i mosaic de la fàbrica de "La Ceramo" de Benicalap. La decoració del vestíbul és una combinació de fustes, vidre i marbre que donen transparència i brillantor a l'estada.
Ceràmiques vidriades amb escenes de l’Horta i l’Albufera. Foto: Gonçal Vicens
Trencadís del sostre del vestíbul. Foto: Gonçal Vicens
Sala dels mosaics. Foto: Gonçal Vicens
Trencadís de la Sala dels mosaics. Foto: Gonçal Vicens
Detall d’un panell ceràmic de la Sala dels Mosaics. Foto: Gonçal Vicens
Els sòcols de cada porta o finestral interior del vestíbul estan fets de fusta i en els més alts es pot llegir el lema "bon viatge" en diferents idiomes. Els seus grans finestrals presenten una rosa a la part superior.
Vidriera de les finestres del vestíbul. Foto: Gonçal Vicens
A l'exterior destaca una façana horitzontal amb tres cossos d'edificació ressaltats en forma de torrasses. Aquests cossos avancen pel que fa a la línia general d'edificació i se situen als extrems i al centre.
Façana estació del Nord. Foto: Gonçal Vicens
A la façana és on podem apreciar una decoració basada en motius vegetals, taronges i flors de taronger, i altres referències a la ciutat, com les quatre barres vermelles sobre fons or de l'escut heràldic valencià.
Torrassa central de l’estació del Nord. El àguila es un element emblemàtic de l’empresa “Camins de Ferro del Nord d'Espanya”, representant la velocitat del ferrocarril. Foto: Gonçal Vicens
Destaca la repetició d'elements emblemàtics al·lusius a la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya com l'estrella de cinc puntes i l'àguila (la velocitat) que remata el cos central de l'edifici. La decoració es completa amb dos mosaics de José Mongrell simètricament col·locats.
L'estrella de cinc puntes es l’emblema de la companyia del Nord. Foto: Gonçal Vicens
Decoració basada en motius vegetals, taronges i flors de taronger. Foto: Gonçal Vicens
Els dos mosaic de José Mongrell. Foto: Gonçal Vicens
Detall dels mosaics de José Mongrell. Foto: Gonçal Vicens
Detall dels mosaics de José Mongrell. Foto: Gonçal Vicens
2. Charlotte von Stein
Només sortir de l’Estació del Nord, a la cantonada del carrer Bailèn, podem contemplar l'estàtua realitzada en acer pintat per l'escultor Andreu Alfaro, dedicada a Charlotte von Stein (1981), una dona casada de la qual l'escriptor alemany Goethe estava profundament enamorat. Amb aquesta escultura i aquest títol l'autor vol retre un homenatge a un dels seus escriptors favorits.
Charlotte von Stein (1981), Andreu Alfaro. Foto: jdiezarnal