La plana manxega llueix en tot el seu esplendor durant la primavera. Els camps sembrats de blat competeixen en colorit amb els erms o els fencs dels camps d'ametllers i oliveres.
![]()
![]()
![]()
Villalgordo del Júcar.
![]()
Assut de la céntral elèctrica.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
La presa de la central hidroelèctrica
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Olivar i roselles a Villalgordo del Júcar
Les olors de les herbes tallades ens transporten a la infància. Multitud d'insectes de colors brillants sobrevolen els extensos pasturatges. Marietes i papallones competeixen amb el vol de les libèl·lules.
Villalgordo del Júcar.
Villalgordo del Júcar.
El nostre objectiu, un dels pobles més bonics de la Manxa, ja està prop.
Villalgordo del Júcar
Villalgordo es troba en un turó de la Manxa del Xúquer, lloc humit on floreixen petites hortes amb bons cultius de cebes. Fou poblat pels ibers i romans, els llocs preferits per l'Ordre de Santiago per repoblar amb els seus adeptes.
![]()
Parc de Villalgordo del Júcar
Els cavallers de l'ordre castellana tenien per objecte protegir els pelegrins del Camí de Sant Jaume i expulsar els musulmans de la península ibèrica. Triaven per repoblar llocs en ruïnes que no havien estat habitats durant el període visigot i àrab. Aquests despoblats eren coneguts pels castellans amb el nom de "villares" i "gordo" significava turó de poca alçada.
Assut de la céntral elèctrica.
L'església parroquial de Santa Maria de la Magdalena va començar a construir al segle XVII i consta de nau única, torre als peus i un aspecte sòlid. La planta és de creu llatina i té cúpula al creuer sobre petxines, així com voltes de llunetes. Als costats se situen capelles laterals i a l'exterior una portada al costat de l'Evangeli, adovellada i emmarcada amb pilastres toscanes, datada en la segona meitat del segle XVIII.
Església parroquial de Santa María de la Magdalena
Capella de 'església de Villalgordo del Júcar
Altar església de Santa María de la Masgdalena
Recomane la visita de les Hoces del Batanejo, un lloc on l'erosió del Xúquer ha encaixat el llit del riu entre enromes parets, oferint un espectacular paisatge on abunden les aus i els rèptils.
El Palau dels Gosálvez
Resulta interessant que en 1842 Santiago Gosálvez va instal·lar al marge dret del riu, en el terme municipal de Cases de Benítez, una fàbrica de conserves, una de begudes alcohòliques, una de farines i una altra de filats i, tant mateix, la segona fàbrica a Espanya de paper continu. La producció va ser traslladada al País Basc durant la Guerra Civil.
Restes de les instalacións fabrils.
Per alimentar els treballadors es van arrencar pollancredes senceres i van sorgir hortes de verdures i hortalisses, distribuïdes per venedors ambulants coneguts com Els Rulas.
![]()
Horta de cebes al costat de Casas de Benitez (Conca)
Horta de cebes al costat de Casas de Benitez (Conca)
Tant sols resta la central hidroelèctrica, encara en funcionament, que subministra en l'actualitat electricitat a Villalgordo del Xúquer. Aquesta se serveix del riu Xúquer per al seu funcionament i data del segle XIX. Gràcies a aquesta central, Villalgordo del Xúquer es va convertir en el primer poble d'Espanya a tenir llum elèctrica.
La presa de la central hidroelèctrica
La presa de la central hidroelèctrica
La presa de la central hidroelèctrica
La presa de la central hidroelèctrica
L'esplendor d'aquesta indústria, avui ja desapareguda, queda reflectit en el Palau dels Gosálvez, una família que procedia d'Alcoi. La seva vídua Alejandra Barceló va construir la presa sobre el Xúquer cap a 1860 i va adquirir un important patrimoni urbà a Madrid. Les oficines de la companyia es trobaven a la Puerta del Sol.
El palau en 2006 va ser adquirit per Juan Miguel Núñez, copropietari del popular Hotel Juanito de la Roda, amb la intenció de rehabilitar els edificis convertint la finca en un complex hoteler.
No obstant això, amb la decadència d'aquesta indústria, moltes famílies burgeses allà instal·lades, com els Domenech, Sidera, Piñero, Mirasol etc. la majoria alcoians, es van traslladar a La Roda, amb els seus negocis.
![]()
![]()
![]()
Familia Gosálvez
Familia Gosálvez l'any 1931 abans de la Guerra Civil. Foto Luis Escobar
Els obrers es van orgnitzar per defensar els seus drets. Socialistes de Vilalgordo del Júcar dirigits per Escolástico Correas Almero, «el Rebelde» amb barba.
El Palau dels Gosálvez es va acabar a principis del segle XX. Amb un estil versallesc. Constava d'un edifici principal del qual surten dues ales creant un espai central antigament ocupat per una font anomenada "La Tsarina" que va ser regalada als Gosálvez per Alejandra, l'esposa del tsar rus Nicolau II. El palau consta de 368 finestres i es deia que tenia el mateix nombre de portes.
Al voltant hi havia uns jardins ocupats per palmeres portades de les colònies d'Amèrica; en l'actualitat queden bastants. A prop hi ha unes quadres on es trobaven els cavalls i un petit llogaret, ja abandonada, on es trobaven els servents de palau anomenada Les Casillas que conté una capella en ruïnes.
![]()
![]()
![]()
Es conserven el passeig de palmeres portades des de les colònies d'Amèrica que condueix al palau des de les cavallerisses, a més d'un altre passeig de plataners de més de 150 anys que es dirigeix a un "castellet" que era l'entrada a les fàbriques. Pel que fa a les cavallerisses l'edifici està ben conservat perquè va estar habitat fins a la dècada de 1980.
![]()
![]()
![]()
![]()
BIBLIOGRAFÍA.
Palacio Gosálvez.pdf. En:
“Gosálvez: Un Versalles en mitad de La Mancha”. En:
Mancha Ignota. Palacio de los Gosálvez. En:
Desde mi alfeizar. El palacio versallesco de los Gosálvez en Casas de Benítez (CU). Villalgordo del Júcar (Albacete) – 2016-I-03
EL PALACIO DE LOS GOSÁLVEZ, ESCRITO POR JUAN LUCAS VALERA. En:
ALÍA MIRANDA, Francisco. DEL VALLE CALZADO, Ángel Ramón (coor.).
MORALES ENCIMA, Olga M (col). La Guerra Civil en Castilla-La Mancha, 70 Años Después: Actas Del Congreso Internacional. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2008, p. 829-850.
ASOCIACIÓN “Amigos del Palacio de los Gosálvez y su entorno”, Villalgordo del Júcar, El puente de Don Juan (folleto), 2004.
España. Ley 16/1985, de 25 de junio, de Patrimonio Histórico Español. BOE 29-VI-1985, nº 18, p. 156-167.
FATELA, Julia. “Palacio de los Gosálvez (Albacete)”En:
GALLEGO, Diego R. PACHECO, F. “Gosálvez, un palacio a orillas del Júcar”. CLM Castilla-La Mancha, La Tierra de Don Quijote” p. 22-24.
GUILLAMÓN, Josechu. “Rehabilitación de un edificio singular.” laverdad.es,15 de julio e 2007.
Junta de Comunidades de Castilla La Mancha. D.O.C.M. Núm.20, de 30 de marzo de 1994, p. 1473-1474.
SAINZ DE LOS TERREROS, Luis. Ruinas encontradas en Villalgordo del Júcar (provincia de Albacete), en La Construcción Moderna. n.º19, de octubre de 1908. Año VIII. Madrid.
TÉBAR TOBOSO, Benjamín. El Puente de Don Juan ¿desde cuándo?, en Villalgordo ayer y hoy, N.º 21, junio de 1993. Villalgordo del Júcar. El historiador Benjamín Tébar Toboso trabaja desde hace 25 años en un estudio sobre esta familia.