Revisant les meves fotografies de la basílica del Vaticà, em vaig trobar amb un dels escuts que hi ha a les columnes del baldaquí de Bernini i vaig observar que tenia tres abelles. La veritat és que abans m'havia semblat veure més abelles, de manera que vaig començar de nou la revisió de les fotos i vaig trobar més en les columnes salomòniques del baldaquí i en la part alta del mateix.
Abelles a l’escut del Papa Urbà VIII. Foto: Gonçal Vicens
Quin significat podria tenir la presència d'aquests insectes? Estava relacionat amb la representació de la Deessa Mare de la prehistòria? Doncs no! La mania de representar abelles al Vaticà i en altres llocs de Roma es responsabilitat del papa Urbà VIII (Maffeo Barberini, 1568-1644) qui deixava la seva marca personal en moltes de les obres d'art que patrocinava: les abelles daurades sobre camp blau del escut d'armes de la seva noble família, els Barberini.
Escut d'armes del Papa Urbà VIII
Aquests van haver de adoptar l'emblema de les abelles per adquirir més prestigi, perquè sabien que l'Església, des de l'època paleocristiana, es representava com un rusc en la qual els creients i les figures del clergat eren com petites abelles laborioses i devotes.
En realitat, el símbol de les abelles és més antic i, com havíem suposat al principi, representa la Deessa Mare. Els artistes del neolític pintaven animals, plantes i abelles com epifania de la presència de la Deessa. L'abella segrega l'essència daurada de la vida (la mel), convertint-se en una imatge de la naturalesa invisible que relaciona totes les coses entre si. Aquest és el significat del relat que explica com Zeus, de nen, se li alimentava a l'illa de Creta amb mel, substància considerada el nèctar dels déus (A. Baring YJ. Crashford, El Mite de la deessa. Edt. Siruela. pàg. 96)
Escena d'epifania amb la deessa abella, sacerdotesses i nen en un camp de lliris (segell d'anell d'or, c 1450 a.C. Trobat en un sepulcre en Isopata, pròxim a Cnosos). font: La Velleta Verda.
Plaques d'or gravades amb les deesses-abella alades, potser les Trías, trobades en Camiros (Rodes). Segle VII a. C. (Museu Britànic). En la mitologia grega, les Trías eren les tres nimfes germanes que vivien al Parnàs i eren les nimfes que presidien l'adivinación mitjançant còdols que es llançaven a una urna. font: La Velleta Verda
L'encarregat de representar els laboriosos insectes va ser, ni més ni menys, l'artista preferit del papa, l'escultor Gian Lorenzo Bernini, qui va incloure les abelles en diverses de les seves obres, com el Baldaquí del Vaticà, la Font de les Abelles a la Via Vèneto o la Font del Tritó a la Piazza Barberini.
Gian Lorenzo Bernini. Autorretrat
Font de les Abelles a la Via Veneto
Detall d'abelles a font de Roma
Font del Tritó a la Plaça de Barberini
Detall abelles en font Tritó de Roma. Les abelles del Vaticà. foto: J. Miguel Hernández Hernández
L'obra cimera de Bernini, el baldaquí de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, també té abelles al sostre i en les columnes salomòniques. Als peus de les quatre enormes columnes (uns 29 m d'alçada) també hi ha bronzes amb l'escut del Papa Urbà VIII.
Baldaquí de Bernini. Foto: Gonçal Vicens
L'artista va emprar gairebé deu anys de la seva vida per acabar la feina. Un dels problemes amb què es va trobar va ser la gran quantitat de bronze que necessitava per a la realització d'aquesta obra. Es diu que ho va solucionar amb l'espoliació de tot el bronze romà del Panteó d'Agripa, amb el beneplàcit d'Urbà VII. Aquesta espoliació va indignar al metge papal Mancini, gran amant de les arts, a qui s'atribueix la següent frase:
"Quod non fecerunt barbari,
fecerunt Barberini"
(El que no van fer els bàrbars
ho van fer els Barberini)
Columnes salomòniques del baldaquí de Bernini. Foto: Gonçal Vicens
Entre les branques de vegetació s'aprecien les abelles. Detall d'una columna salomònica del baldaquí de Bernini. Foto: Gonçal Vicens
Cúspide del baldaquí, on hi ha representades abelles. Foto: Gonçal Vicens
Detall de la part alta del baldaquí amb abelles. Foto: Gonçal Vicens
Detall de la part alta del baldaquí amb abelles. Foto: Gonçal Vicens
L'historiador d'art Sandro Barbagallo ha trobat més de 500 abelles a la Basílica de Sant Pere, a més de tot un zoo d'animals, com ho explica en la seva obra “Lo zoo sacro Vaticano. Iconografia e Iconologia zoomorfa nella Basilica di San Pietro”.
També poden trobar abelles al Palau Barberini, en els museus Vaticans, a l'església Santa Maria in Aracoeli i en molts altres llocs on el Papa Urbà VIII va deixar la seva empremta.
Pietro da Cortona. 1633-1639. Palazzo Barberini. Roma.
Abelles en una vidriera de l'església de Santa Maria in Aracoeli a Roma.