Fa uns dies Elvira Cambrils va publicar una interessant història sobre la Capella de Santa Llúcia. Recordo que fa uns anys vaig anar al Museu Valencià de la Il·lustració (MUVIM) per contemplar una interessant exposició sobre la Bruixeria Valenciana. En sortir del museu vaig passejar pels Jardins de l'Antic Hospital, on es troben edificis tan interessants com el museu esmentat, la Biblioteca Pública Valenciana, l'Ermita de Santa Llúcia, la Capella del Capitulet, les restes de l'antiga Facultat de Medicina i algunes estàtues i restes arqueològiques, entre les que destacarem l'escultura dedicada "a la Mar Mediterrània Fecunda", l'estàtua de Nicolau Primitiu i un gegant guerrer de Moixent que commemora el descobriment de la Bastida de les Alcuses el 1931.
![]()
Guerrer de Moixent. Foto: Gonçal Vicens
Zona arqueològica i Biblioteca Pública. Foto: Gonçal Vicens
El lloc està obert a la ciutat, sense murs ni portes, però, en el seu interior es respira una pau que ens allunya de la gran urbs i ens acosta a l'antiga València, amb les restes de la vella sèquia de Favara que passava per aquest lloc i del que es proveïa l'antic hospital medieval o Hospital dels Bojos.
Les dues capelles de l'interior del recinte es donen l'esquena i, entre elles, es trobaren restes humanes soterrades, ja que sobre l'esmentat lloc es trobava el cementiri de l'hospital.
![]()
Ermita de Sta Llúcia. Foto: Gonçal Vicens
La Capella del Capitulet
El Capitulet és una petita capella enclavada al centre del jardí, construïda en 1739, sobre les restes d'una antiga capella de 1411 on es reunien en capítol la Reial Confraria de Nostra Senyora dels Innocents, Màrtirs i Desemparats, d'aquí el nom de "Capitulet".
Capella del Capitulet. Foto: Gonçal Vicens
L'edifici és de planta basilical, d'una sola nau, testera recta, amb espadanya del segle XIX. Sobre la descripció arquitectònica de l'edifici pots ampliar-la en l'excel·lent pàgina de jdiezarnal. Actualment, la capella no té culte propi. Si traiem el cap per una petita finestra de la porta, veiem un interior amb volta de canó, de tres trams amb llunetes i arcs fajones que descansen en pilastres dòriques.
Interior del Capitulet. Foto: Gonçal Vicens
Són moltes les persones que no saben que aquí es guardava la Mare de Déu dels Desemparats, que el Capitulet va ser casa fins a l'any 1603 que va ser trasllada a una capella situada a l'exterior de la Cateral de València, capella que més tard passaria a ser la Basílica de la Verge dels Desemparats.
Verge dels Desemparats. Foto: Gonçal Vicens
Aquesta petita capella també guarda un altre fet curiós. El 1944 l'escultor Carmelo Vicent realizaó una còpia de la Mare de Déu dels Desemparats, coneguda com la Pelegrina, la qual s'utilitzava habitualment per processionar pels carrers de València. Aquesta verge també es guardava en el Capitulet.
Els àngels esculpeixen una verge
Diu una llegenda que el Pare Jofré estava buscant un escultor per realitzar una verge per a la confraria del Capitulet, quan se li van presentar tres pelegrins que es es van oferir a fer la imatge, només a canvi del menjar i els materials necessaris. Se'ls va instal·lar a l'ermita del Capitulet i, passats uns dies, el Pare Jofré es va presentar a l'ermita i aquests havien desaparegut, però al seu interior quedava una imatge de la Mare de Déu dels Desemparats.
Sobre la llinda de la porta d'entrada situada als peus de la capella podem llegir "Capitulet" i una mica més amunt una làpida s'insereix en la façana diu: "Aquesta Capella de La nostra Senyora dels Desemparats, la va pagar Andrés Posci (Andrés Bosch ) en l'any de 1730 Que és el lloc on pels anys de 1400 va ser fabricada seva Santa Imatge per mans d'àngels ".
Capitulet. Foto: Gonçal Vicens
La zona arqueològica
A prop d'allà, podem veure l'antiga portada de la facultat composta de tres arcs de mig punt en pedra recolzats en pilars, que sustenten un entaulament de maó en les eixutes trobem quatre medallons que representen figures del món de la medicina i una figura sedent d'Esculapi.
L'antic hospital General té el seu origen a l'Hospital de bojos del segle XV, triat en 1512 pel rei Ferran el Catòlic com a lloc on s'havien unificar tots els hospitals de València, a partir de llavors conegut Sant Hospital General del Regne.
L'actual Biblioteca Pública és una rehabilitació moderna realitzada cap a 1979 del vell edifici construït per Gaspar Gregori després de l'incendi de l'Hospital General ocorregut en 1545. Després de l'incendi només quedo a peu l'actual portada d'accés principal a l'edifici de la Biblioteca, la resta del Hospital va haver de ser reconstruït en la seva totalitat.
L'actual Biblioteca Pública és una rehabilitació moderna realitzada cap a 1979 del vell edifici construït per Gaspar Gregori després de l'incendi de l'Hospital General ocorregut en 1545. Després de l'incendi només quedo a peu l'actual portada d'accés principal a l'edifici de la Biblioteca, la resta del Hospital va haver de ser reconstruït en la seva totalitat.
