Per la mateixa carretera, aviat arribarem a Escorca on hi ha el monestir de Lluc, un municipi sense poble, perquè Escorca és només una esglesieta restaurada del segle XIII (Sant Pere) i una alqueria camperola.
Imatge del municipi de Escorca. Foto: Gonçal Vicens Bordes
En aquells temps, a partir d'Escorca, començaven les immenses propietats dels Cavallers del Temple, les quals arribaven fins a Pollença.
El santuari de Lluc -Lug altra vegada, diu Juan García Atienza - o millor, el nom del suposat pastor o monjo que, segons la llegenda, van trobar la imatge negra de la Mare de Déu, apareguda per lluitar contra els moros, entre prodigis com llums celestials i càntics angèlics. No obstant això, l'estructura moderna de la talla desmenteix l'època de l'aparició.
Santuari de la verge de Lluc. Foto: Gonçal Vicens Bordes
Juan García Atienza opina que el monestir va tenir una fundació màgica que van intentar amagar amb les reformes dels segles XVII i XVIII. Ho demostraria, en primer lloc, l'escut de Lluc amb l'esquadra del constructor, amb l'angle tornat cap amunt. Això marca la relació dels cavallers del Temple amb les confraries dels constructors que van crear unes estructures destinades a potenciar les estructures transcendentals de l'home creant un espai sagrat amb arcs, ogives, òvuls mandèlics, vidrieres alquímiques i elements amb les proporcions pitagòriques.
La Mare de Déu de Lluc. Fotografía: Wikipedia
En realitat, llegim en Misterios de las Baleares, l'esquadra invertida corresponia a l'escut d'armes del cavaller Tomàs Thomàs, militar distingit al servei del rei Alfons V i gran devot de la Mare de Déu de Lluch, el qual va ser l'impulsor d'un Col·legi de sacerdots seculars que atenguessin al culte de la verge i dels pelegrins que arribessin al monestir per venerar-la.
El seu fill Baltasar Thomàsva donar en 1491 els seus béns al monestir amb la condició que fossin esculpides en marbre, sobre el portal major de l'església, l'escut d'armes i la divisa del seu pare, que van passar a convertir-se en el blasó del Priorat.
La pedra clau de l’arc té esculpida una esquadra invertida. Foto: Gonçal Vicens Bordes
Els constructors dels "espais sagrats" es van agrupar en societats secretes de picapedrers, cadascun amb la seva marca, herència dels petroglifs megalítics.
Després de l'abandonament dels templers, el santuari va ser comprat per una estranya confraria anomenada dels Obradors que van pagar a l'Ordre de Sant Joan de l'Hospital per quedar-se el que els pertanyia a ells com a hereus del Temple. Aquests Obradors són el germen de les posteriors ordres maçòniques (maçons = constructors, obrers).
En Lluc no queda res de l'Edat Mitjana. És obra del segle XVII i segle XX. De misteriós podem contemplar la verge negra i la suposada figura diabòlica que recorda al Bafomet templer, sobre el rellotge, a la llinda de la porta. El seu doble joc d'ales i banyes de boc que li surten del crani i amb la seva gorra en forma de clepsidra, remarquen el seu significat diabòlic, diu Atienza.
Entrada al santuari de Lluc. Foto: Gonçal Vicens Bordes
Retall de la imatge superior on es veu el suposat bafomet. Foto: Gonçal Vicens Bordes
El camí d'accés a la cova de l’aparició, el Camí dels Misteris, amb les figures de JOSÉ LLIMONA, va començar a ser construït en 1909, finalitzant les obres el 1913, per Joan Rubíi Guillem Reynésamb l'assessorament d'Antoni Gaudí. En la línia d'aquest artista, així com Doré, Blake o Rosetti, que van saber intuir el misteri i els símbols de la tradició primigènia. Els Misteris de Llimona constitueixen un repte de significacions ocultistes.
El primer misteri, enquadrat dins d'una escultura en forma d'ull de pany. Foto: Jota_erre
Foto: Gonçal Vicens Bordes
En el primer monument de la pujada, el de l'esplanada, sorgeix l'ull de pany que es repetiran en l'últim, a la part alta del turó. Els elements de la PASSIÓ són medallons rodons, els de la RESURRECCIÓ són quadrats i la NATIVIDAD arcs de mig punt. A la part alta, la creu té el braç transversal en forma de triangle, Les lletres dels misteris són de color vermell, blau i or, els colors bàsics de l'obra alquímica.
Foto: Kai-Uwe Fisher
Es creu que Sa Sibil·la (cant apocalíptic nadalenc) va sorgir en aquest santuari i es canta en el solstici d'hivern. Se suposa que és una adaptació dels versos escrits per la suposada SIBIL·LA DE ERITREA, tremebunda profecia mil·lenarista, anunciadora de destres que enfonsaran el món.
Santuari de Lluc. Foto: Gonçal Vicens Bordes
No obstant això, el músic Pedrellsosté que són una adaptació de la profecia de Sant Agustí a La Ciutat de Déu(llibre XVIII), traduïda al català per Anselm Turmeda(s, XIV), lul·lista fervorós que va acabar els seus dies a Tunísia convertit a l'islamisme, sent un dels mestres més lúcids del sufisme.