Amb la invasió catalano-aragonesa dels territoris andalusins de Sharq al-Andalusva començar el domini cristià sobre els seus habitants musulmans, els quals es van resistir amb totes les seves forces al procés d'evangelització.
Ermita de Sant Miquel de Pego
La historiadora encarregada de les explicacions
Explicacions dels significats religiosos per el pare Angel
Aquesta pintura de Sant Miquel va ser restaurada fa pocs anys
A mitjan segle XV es van iniciar els esforços de cristianització davant la resistència dels musulmans valencians. El Patriarca Riberava impulsar la construcció de petites ermites allà on hi hagués moriscs que cristianitzar. Al final, davant la negativa de assimilar-se a la cultura cristiana i acceptar la seva religió, es va decretar la seva expulsió definitiva de terres valencianes l'any 1609.
Altar de Sant Miquel
A la vall de Pego havia moltes alqueries musulmanes escampades a la part sud de la vall, amb les seves mesquites i els seus aljames que les governaven. Destaquen les de l'Atzúvia, Atzahila, Atzeneta, Benixat, Benigani, Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona i Sant Antoni que, després de l'expulsió dels moriscos, es convertiran en partides del terme pegolí.
El nostre recorregut comença a l'ermita dedicada a l'arcàngel Miquel, situada a extramurs de la població de Pego, a la part nord o entrada d'Oliva. L'arcàngel Miguel (en hebreu, Mikaiyáh o Mijaiá) que significa "Qui com Déu?" (En llatí "Quis ut Deus?") També era un sant musulmà.
Interior de Sant Miquel
Sostre artesanat de fusta
Sagristia de Sant Miquel
Se li representa lluitant contra un drac, símbol de l'antiga serp, element amb el qual les religions del llibre o religions paternalistes representaven l'antiga Deessa mediterrània, la Gran Mare, per denigrar-la i substituir-la per un Déu del tro, cruel i amant del castic. Amb el temps, la serp es va convertir en drac, i més tard, al diable o Satanàs.
Porta d’entrada a l’ermita de Sant Miquel
És també el sant psicopompo, el conductor dels morts cap al més enllà. Se'l representa amb una balança amb la qual pesa l'ànima dels morts, manant a les pecadores a l'infern i a les santes al paradís. A l'antic Egipte l'esperit del mort era guiat pel déu Anubis davant del tribunal d'Osiris. Anubis extreia màgicament l'Ib (el cor, que representa la consciència i moralitat) i el dipositava sobre un dels dos platets d'una balança. L'Ib era contrapesat amb la ploma de Maat (símbol del Veritat i la Justícia Universal), situada a l'altre platet.
Sant Miquel es psicompo i pesa les ànimes dels morts
Mentrestant, un jurat compost per déus li formulava preguntes sobre la seva conducta passada, i depenent de les seves respostes el cor disminuïa o augmentava de pes. Thot, actuant com escrigui, anotava els resultats i els lliurava a Osiris.
De camí cap a Beniçuleima on està l’ermita de Sant Antoni
Després de la visita a la petita ermita, els visitants s'han dirigit caminant cap a l'ermita situada a la partida de Beniçuleima, antiga alqueria musulmana, on es va construir una altra ermita evangelitzadora dedicada a Sant Antoni del Porquet. És una ermita de planta basilical a la qual s'entra per una porta emmarcada per un arc de mig punt.
Beniçuleima, ermita de Sant Antoni
Esmorzant als voltants de l’ermita
Pasta de full amb poma i mistela de Xaló
El pare Angel i Maria José fent explicacions a l’ermita de Sant Antoni
L'ermita es va construir en un paratge habitat per una vila romana des del segle I al V de n.e. Amb l'arribada dels musulmans el territori va ser ocupat per una alqueria que va prendre el nom del fill del rei de Saragossa i Dénia, Suleiman ben Zulema ben Al-Moktadhir.
Participants descansant a l’atri de l’ermita
Sant Antoni era un Monge egipci, gran amant dels animals; un cop va curar a un valent ferit i l'animal, agraït, va decidir acompanyar-lo durant la resta de la seva vida. És un sant molt relacionat amb els dimonis que no deixaven de temptar-, al final es va imposar al mal de Satanàs, ajudat per Déu i es va convertir en protector dels humans.
El pare Angel amb el propietari de l’ermita de Sant Antoni
Detalls de la imatge de Sant Antoni
La celebració de la festa de Sant Antoni està relacionada amb les festes paganes de les Feriae Sementivae i les Paganalias, cerimònies religioses destinades a purificar camps, animals i homes per al que s'invocava a les deesses Ceres i Tellus, en honor de les quals es sacrificava una truja gràvida.
Altar de Sant Antoni
Porta d’entrada a Sant Antoni
Exterior de Sant Antoni
Vistes al interior de l’ermita
Ermita de Sant Antoni
Després d’esmorzar, els participants en la ruta de les ermites s'han dirigit a l'antiga alqueria musulmana de Benumeia per veure l'ermita de Sant Sebastià.
Totes les alqueries musulmanes utilitzaven com a protecció un castell situat a la partida de Ambra, que com altres tants castells de la zona, eren molt aparatosos vistos des de l'exterior, però estrets en el seu interior, de manera que Javier Martí els va qualificar com castells de la por , és a dir, per acovardir els conquistadors catalano-aragonesos. Pierre Guichard diu que són castells albacars, amb la seva cisterna, destinats a servir de refugi a les poblacions de les alqueries en cas de perill.
De camí cap a Benumeia
Ermita de Sant Sebastià a Benumeia
Sant Sebastià a Benumeia
Interior de Sant Sebastià en ruïnes
Dues vistes de l’ermita de Sant Sebastià
L'ermita destinada a Sant Sebastià està en total estat d'abandó i resulta molt perillós visitar-la per perill d'ensorrament. Com totes les alqueries de la zona, es situaven seguint les corbes de nivell del territori, normalment a les zones més estèrils o pedregoses, reservant el terreny bo per als cultius. Es proveïen d'aigua de les Agueras i barrancs propers, com el de Castelló la sèquia de cotes. També construïen pous o cisternes per emmagatzemar aigua.
Vista de Sant Josep construïda damunt l’antiga mesquita d’Atzaneta
Imatge de Sant Josep amb la vara florida
Pintures descobertes a l’altar
Imatges al interior de Sant Josep
El Cor de Jesús a Sant Josep
Vista del sostre artesanat i l’altar de Sant Josep
La visita va acabar a l'ermita de Sant Josep, situada al Pla de la Font al costat de la font dels Quatre Dolls, prop de la moreria de Atzeneta. A Pego ha més ermites, com les de Sant Joan i la de Sant Joaquim, ambdues de propietat privada. En Favara existia una antiga ermita dedicada a Sant Pere, sobre la qual es va construir el panteó de la família Cendra, el Mayorazgo. Actualment aquesta ermita ha desaparegut.
Dues vistes de Sant Josep al Pla de la Font de Pego
L'ermita de Sant Josep data de 1677, però a principis del segle XX va sofrir una profunda reforma que la va deformar de manera profundament antiestètica. Finalment, en aquesta època, a causa de les goteres i a les greus deficiències de conservació, es va decidir actuar i treure el fals sostre de canyís i escaiola, el que va permetre treure a la llum l'antic sostre enteixinat de fusta. A més, les obres han tret a la llum els antics paraments de maons dels arcs de la coma, així com les pintures de l'altar major, la iconografia podria ser d'inspiració maçònica, encara que jo em decante per una iconografia pròpia dels artesans. L'ermita es va aixecar al solar que abans va ocupar la mesquita de l'Atzeneta.