Tot aquell que ha estudiat un poc la Historia sap -o es pensava saber- que la Corona d’Aragó res va tindre a veure en el descobriment d’Amèrica.
Bona part de la culpa de tenir-nos en aquest error la te la historiografia espanyola dominada per un nacionalisme mesquí i ridículament hilarant, segons diu l’historiador Marc Pons. Gracies a l’esforç d’aquest historiador podem sentir-nos una mica més orgullosos del nostre passat. Vegem que ens diu en els seus articles publicats pel nacional.cat.
Isabel i Ferran, anònim anglès (1500-1510) Royal Collection Trust
En realitat, el protagonisme català es important en l’empresa americana, però, sobre tot el valencià. L’any 1503 es va crear la Casa de Contratación mitjançant un Reial Decret que decidia la rivalitat entre les ciutats de València i de Sevilla, recolzada aquesta última capital pels castellans i els banquers alemanys dels Habsburg que venceren als valencians, dominant d’aquesta manera a els cenacles de poder hispànics durant dos segles.
Casa Contratación de Sevilla
Carlos V i Jacobo Fugger
Es convenient, a hores d’ara, estimular l’orgull de ser valencians i saber que València, a principis de la centúria del 1500 era la gran capital social, econòmica i cultural del món occidental. Amb 100.000 habitants; superava Nàpols, triplicava Barcelona i quintuplicava Palma i Saragossa. Només Sevilla, Granada i Lisboa li feien ombra en l'àmbit peninsular. Sevilla, amb 75.000 habitants, era la gran ciutat de la corona castellanolleonesa, darrera estava Granada, però, valència triplicava i quadruplicava a Toledo –la capital– Medina i Burgos.
València, imatge de Christian August Fischer
Ja està bé de mites espanyols! Ximpleries com la camisa de la reina Isabel o els rosaris empenyorats només indiquen que la reina no respectava les normes d’higiene actual i era una mentidera compulsiva, doncs els seus penjolls de joies no els va utilitzar per armar les tres naus de Colón, sinó per pagar la guerra civil castellana que la va entronitzar.
El descobriment d’Amèrica el va finançar els banquers valencians, o com diu l’historiador català Marc Pons, “els quartos de l'empresa americana van sortir de València”.
Lluís de Santàngel
Per que? Doncs perquè en eixa època València era l'autèntica capital econòmica i cultural de la península. A València residien els principals banquers de la monarquia catalanoaragonesa, com Lluís de Santàngel i el seu fill, banquers de la catòlica parella i mecenes de Colom, amb qui l'unia una amistat que es remuntava a una o –probablement– dues generacions anteriors.
València tenia uns dels artesanats preindustrial molt actius, amb una Universitat de prestigi europeu i les seves elits dirigents estaven repartides entre una classe mercantil rica i culta i una aristocràcia militar molt potent amb extenses propietats al rerepaís –de terres i de moriscos que les treballaven en règim de semiesclavitud–.
Sevilla no tenia una classe mercantil potent, però, l’odi de les oligarquies latifundistes castellanes envers a la corona Aragonesa, va fer que entregaren el comerç als banquers alemanys i a la capital de la Nova Castella. No hi havia cap raó geogràfica ni econòmica que expliqués eixa decisió.
El descobriment d’Amèrica el va finançar un amic de colon, el valencià Santàngel. Segons les actuals fonts historiogràfiques revelen que va finançar la totalitat de l'aportació reial (la de Ferran i la d'Isabel). En total, 8 milions de sous –l'equivalent al valor de 20 principals cases senyorials a València–. Els castellans, com quasi sempre, no van pagar res de la seva butxaca i van gaudir d’unes terres i riqueses descobertes amb diners valencians.
El primer alcalde de la primera ciutat colonial d’Amèrica -La Isabela- va ser el valencià Antoni de Torres
Colom es va rodejar de catalans i valencians per administrar els seus descobriments i conquestes, com el primer alcalde la primera ciutat colonial d’Amèrica -La Isabela- confiat al valencià Antoni de Torres, estretament relacionat amb els Santàngel i els Colom. O els catalans de Lleida i Tarragona Bernat Boïl i el clergue Pané de Tarragona, que a més de ser el primer europeu que va aprendre la llengua dels indígenes, van ser els primer “apòstols evangelitzadors”. També trobem, al segon viatge, a l’empordanès Bertran i Ballester, governador de la fortalesa de Sant Tomás a la Hispaniola, amb el que comencen els abusos i maltractaments a la població indígena. Aquest individu era del mateix lloc i amic de Vilamarí, l’almirall de l’Armada d’Aragó, que va ser patró de Bernat Boïl. Aquesta unió es coneix amb el nom de trama empordanesa.
Bernat Boïl, primer vicari apostòlic d'Amèrica, originari de Saidí, a la Franja de Ponent. Monument a Colom de Barcelona
Per acabar, unit a la trama valenciana, tenim al tarragoní Miquel Ballester que va ser el introductor de la tècnica del trepig per separar el sucre de la canya que s'utilitzava –exclusivament– a Gandia, el solar originari dels Borja. La connexió valenciana, altra volta. Ballester, molt proper a Colom, va estendre el conreu de la canya i va sotmetre la població al sistema d'explotació colonial. Va exercir de governador de Santo Domingo capital.
Monument a la canya de sucre, a Santo Domingo, on es pot llegir: "... havent Miguel Ballestero extret el suc ..." Font: http://usuaris.tinet.cat/evl/sp/resumen2.htm