MURLA (LA VALL DE POP)
El dia que vaig visitar Murla em va quedar gravada la llum i el verd intens, conseqüència de les últimes pluges, i una flaire que semblava convidar-me a viure per sempre al Meliquet de Murla, la bassa i riurau de Velig, el Comeig, l’Olivereta i Cotes... Una plana amagada a l’esquerra del riu Xaló, suspesa sobre una altra vall dibuixada pel riu Girona. Quan vaig arribar al Portet i vaig mirar cap avall, vaig viure una experiència quasi mística: als meus peus s’estenia Orba, amb la Rectoria com a testimoni silenciós d’aquella bellesa.
De vegades, les imatges diuen tant com les paraules. El campanar de Murla, amb els seus 36 metres d’alçada, és una obra avantguardista que va substituir l’antic, ensorrat el 1990 en una tragèdia que es va emportar dues vides. Presideix una plaça de vianants —amb permís dels conductors que s’atreveixen a aparcar-hi— i s’alça al costat del vell castell de Pop, avui convertit en l’església de Sant Miquel Arcàngel. Aquest castell va ser atacat el 1529 per pirates barbarescs, qui van ajudar més de sis-cents moriscos a fugir cap a l’Àfrica. Al seu darrere, al mur sud, hi ha el safareig del llavador vell, alimentat per una font d’època islàmica mitjançant una canalització subterrània que s’enfila sota les cases.
Murla guarda dues ermites amb històries fascinants: l’ermita de Sant Sebastià, protegida pel llegendari Cavall Verd, és la guardiana del poble contra la pesta i les tempestes, encara que també recorda el passat de conquesta i l’adoctrinament dels moriscs. L’altra, dins el nucli urbà, és l’ermita de la Sang, antic hospital dedicat exclusivament a les dones.
A la plaça, el banc del Rajolat és testimoni d’un altre temps: allà els emigrants, ja fos cap a Algèria o als Estats Units, esperaven l’autobús que els enduria a terres llunyanes. I a la plaça del Nel, les façanes acolorides emmarquen l’estàtua del Pare Pere Vives, autor d’un Catecisme de la Doctrina Cristiana.
Campanar d'estètica avantguardista, arriba als 36 metres d'alçada i sobresurt per sobre de l'església i de les teulades 36 metres d'alçada, ja sobresurt sobre les teulades de Murla. Les antigues campanes se situen una sobre una altra en aquest estret i vertical campanar.
Murla. L’ermita de Sant Sebastià està situada a la part baixa del Cavall Verd, pintada de blanc, un retaule d'estil neoclàssic amb la imatge del sant patró de Murla, acompanyada de la de Sant Roc i la de Sant Antoni del porquet.
Sant Sebastià és invocat contra la pesta i contra els enemics de la religió, a més és anomenat "l'Apol·lo cristià" i és una icona gai. La iconografia de Sant Sebastià són l'arc, les fletxes i el tronc d'arbre, encara que és habitual trobar el palmell del martiri o el casc i l'armadura del seu vestit com a soldat. Fins al segle XV, la manera més habitual de representar el Sant és madur i amb barba, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.
El 1525 l'Església cristiana donà llum verda al baptisme forçat dels musulmans, quedant prohibit practicar l'Islam, obligant-los a abandonar la seua religió, canviant els seus noms musulmans, els seus vestits i els seus costums. Des de llavors van deixar de conéixer-se com a mudèjars i van passar a dir-se moriscs.
El 1539 el lloctinent de Barba-roja, el mariner Cachidiablo (nom castellà que en català s’empra per a referir-se a “disfressa de diable”) va atacar el castell de Murla per ajudar als moriscos, traslladant-los al nord d’Àfrica.
Al darrere de l’església, al mur sud, hi ha el safareig del llavador vell, alimentat per una font d’època islàmica mitjançant una canalització subterrània que s’enfila sota les cases.
Les façanes acolorides de la plaça del Nel emmarquen l’estàtua del Pare Pere Vives, autor d’un Catecisme de la Doctrina Cristiana.