La festa de Sant Antoni del Porquet té un origen clarament pagà. Dos ritus principals remarquen el seu origen: el foci la benedicció dels animals.
A. El foc simbolitza el sol i per extensió la vida, la purificació i la renovació. Amb el solstici d’hivern aplega el temps de la foscor i la vida es rellentida, la natura sofreix un sopor i els animals hivernen. L’home ha de fer alguna cosa per ajudar al sol a renàixer amb força i la millor manera que troba es encendre focs per tot arreu: pels cims de les muntanyes, al mig de les places, a les portes de casa.
Les llunys de Nadal son un rèplica de la mateixa creença ancestral: ajudant al sol a renéixer aconseguirem que la llum i el seu calor fecundin els camps i ens proporcionen aliment, a més de protecció per al bestiar.
La festa de Sant Antoni és la pervivència de les festes romanes de gener, com les Feriae Sementivae (festes de la sembra)i les Paganalia (que celebraven els “pagi”, plural de “pagus”, uns llocs dels territoris romans exteriors a la ciutat, de vegades fortificat. D’ací el nom de Pego).
Eren festes de lustració, en el sentit de purificació i protecció de les llavors i la sembra, cerimònies religioses destinades a purificar camps, animals i homes. En la majoria d’aquestes festes es feien gran fogates, doncs la crema d'arbres al camp i en l'horta, es tenia com benedicció màxima, més encara si s’utilitzava les branques d’un xiprer l’arbre sagrat per excel·lència, junt amb el teix, per la seua fusta duradora i resistent a la humitat i als cucs. El seu fullatge sempre verd i la seua incorruptibilitat el convertiren en un símbol d'immortalitat.
B. L'Ordre Hospitalària de Saint-Antoine i el foc de Sant Antoni
Els frares antonians descobriren que proporcionant pa lliure de l’orb als malalts, prompte sanaven. Ells ho atribuïen a que Sant Antoni l’havia beneit.
C. La iconografia de Sant Antoni
Per aquesta raó, en la iconografia de Sant Antoni apareixen sempre els mateixos trets.
1. El repartiment d’estampetes del sant, cosa que es feia per protegir els animals i els estables, una costum que ens recorda a les “oscilla” dels romans, imatges o màscares petites de Bacus que es penjaven dels arbres i, al moure’s per l’acció del vent, espantaven als ocells i portaven la fertilitat a les vinyes.
2. Les fogueres. Del poder regenerador del foc ja hem parlat. Els frares antonians li adjudicaren el poder de curar l'anomenat "foc de sant Antoni" que no és altre que la malaltia coneguda com ergotisme, que produïa i produeix una forta sensació de cremor en els qui la pateixen.
3. El porquet.- El porc és un atribut de la deessa Ceres i el senglar era l’amulet dels guerrers romans que duien gravada la seua imatge en els cascos i en el càrnix, trompeta de guerra que tenia la forma del cap d'un senglar grunyint. L’església va substituir l’animal ferotge per un porquet per eliminar les creences antigues, al temps que justificava la seua presència al costat del sant inventant-se dues llegendes:
3a. Que era el diable que havia estat dominat pel sant i va quedar obligat a seguir-lo permanentment.
Quan l’eremita romania a la cova del desert, va vèncer les temptacions de el dimoni, identificat amb la imatge de porc, brut i pecaminós. D’aquesta manera, la iconografia del sant acabarà mostrant-lo com a vencedor del maligne, representat per aquest porc que apareix domesticat als seus peus.
3b. Que era un porquet cec que va ser curat per Sant Antoni i des d'aquest moment el seguia sempre.
Sant Antoni apareix així com un déu ancestral molt poderós que dominava les feristeles sense patir cap dany, com ho feia la Deessa dels Animals. L’església el va acabar convertint en protector dels animals, agranant cap a casa, per capitalitzar la devoció ancestral que sentien els pagesos pels animals. Per tot arreu els pobles retien homenatge als animals que servien d'aliment, de transport i treball en les tasques de camp. Els animals eren considerats un element molt important en les cases i famílies i era una manera de donar les gràcies.
4. La creu Tau. Una altra peculiaritat amb forta arrels paganes, que podem trobar a les velles representacions del sant, és la presència de la lletra "Tau" en el bàcul que l'acompanya. El símbol "Tau" va ser utilitzat pels egipcis com a emblema de vida, salut i fecunditat, a més pels perses en els ritus de el déu Mitra. El cristianisme es una còpia dels ritus del mitraisme que es celebraven a Roma quan estava acabant el seu imperi.
Els Germans Hospitalaris Antonians que atenien els malalts, portaven un hàbit negre amb la Tau en blau al pit com a insígnia de la seva ordre que va quedar com la Creu de Sant Antón.
5. La Campaneta és símbol de el sant i sorgeix del fet que els germans antonians tenien porcs per al manteniment de l'hospital que eren criats per la caritat dels veïns. Aquests porcs portaven una campaneta per distingir-se dels altres i per que els veïns, a l’escoltar l’esquellot, li tiraren una mica de menjar. El seu engreix era una responsabilitat comuna, de totes les famílies. Margarete Riemschneider veu a la campana el símbol més ancestral del sí matern, un lloc que on es produeix la resurrecció.
Porc de Sant Antoni, 1300. Sant Mateu en Murau (Austria)