Hi ha objectes que m'atrauen per la seva bellesa, una qualitat estètica de les coses que no sé com definir, però si experimentar.
Tot comença quan a través dels ulls percebem els colors, la factura, la textura d'un objecte elaborat per l'ésser humà, com una navalla, o una escultura, una pintura, un edifici... però també vehicles, taules , cadires gerros i tota una multitud d'objectes que utilitzem quotidianament.
Alguns d'ells em produeixen un gaudi del que no puc desprendrem, deslligant al meu interior el sentiment d'alegria, èxtasi, plaer, inquietud..., però sempre fascinació i encant, en una paraula: felicitat.
Avui posarem con exemple un mapa mallorquí del segle XIV que sempre que el mire em deixa bocabadat.
![]()
Detall del Mapamundi dels Cresques o "Atles Català" (1375)
Allà pel segle XIV Catalunya destacava sobre totes les altres nacions en la cartografia i el domini del Mediterrani.
El rei d’Aragó, Pere IV, desitjava una carta nàutica amb tot el territori que existia més enllà de l'Estret de Gibraltar cap a ponent. Va encarregar el treball als hebreus mallorquins Abraham i Jafuda Cresques, de Palma de Mallorca.
Els geògrafs mallorquins van fer un portolà on destaca la representació de la conca mediterrània, molt exacta. Fet lògic, si es considera que els catalans ostentaven l'hegemonia sobre el mar i tenien assentaments i vassallatges en les tres penínsules i el domini de les illes des de Balears a Xipre feien realitat, el que fins als peixos portaren les barres d'Aragó, com dia Jacint Verdaguer.
Per ço da Ducs a Atenes i Comtes a Provença,
i per bandera a Espanya un tros del seu penó;
per ço ni un peix se veia dintre la mar immensa
que no dugués gravades les barres d'Aragó”.
L’Atles no es cap innovació i continua el model arquetípic de la cartografia mediterrània del seu temps, desenvolupada al nord d’Itàlia pels genovesos, elaborats basant-se en els relats de Marco Polo. La seva excepcionalitat es deu a la gran riquesa informativa que conté combinada amb l'exuberància formal que li proporciona l'abundància d'or i de miniatures que l'adornen
Altres estudiosos opinen que, a més dels coneixements aportats pels Polo, els Cresques coneixien les descripcions d’Egipte i nord d’Àfrica proporcionats per Benjamí de Tudela (s. XII) i els retrats de l’Índia fets per Jordá Català de Sévérac en 1340. També els coneixements que van aportar multitud de viatgers i missioners que van viatjar per l’Orient Llunyà aprofitant la Pax Mongolica.
La primera carta portolana coneguda està confeccionada sobre un pergamí d’ovella i es tracta de la Carta Pisana de finals del s. XIII. L’ Atles es tracta d’un pergamí enquadernat en forma de llibre i, segons sembla, el més antic és el de Petrus Vesconte de 1313. El primer atles modern de la història és el Theatrum Orbis Terrarum del cartògraf flamenc Abraham Ortelius.
![]()
Sembla que el mallorquí Angelí Dulcertva fer el primer intent de realitzar un mapamundi en 1339. Alguns historiadors (J. Robert, David Abulafia) diuen que els mapes desenrotllats pels mallorquins es van originar a principis del segle XIV en el nord d'Itàlia, basant-se en els relats de Marco Polo. Altres, com l’italià Alberto Magnaghü italianitzen el nom del mallorquí (Angelino Dulcert/Angelino Dalorto), agranant per a casa.
No obstant això, són nombrosos els viatgers de la península ibèrica que van visitar Àsia abans que Marco Polo, com Benjamí de Tudela (al-Garnatí i ibn Yubair, musulmà espanyol del segle XII) que va viatjar per Egipte a fi de relacionar les comunitats judaiques existents. L’índia la va recórrer el missioner Fra Jordanus Catalanus(Jordá Català de Sévérac) en 1340.
L’atles és en realitat un portolà de dotze fulles acolorides. No es una innovació, ja que reprodueix un model arquetípic de la cartografia mediterrània del seu temps. La seva excepcionalitat es deu a la gran riquesa informativa que conté combinada amb l'exuberància formal que li proporciona l'abundància d'or i de miniatures que l'adornen.
L’atles inclou un calendari perpetu i una rosa dels vents de 32 rumbs, sent la primera aparició d'una rosa a la cartografia nàutica medieval. Porta també retolats els noms dels vuit vents principals: Tramuntana, Grego, llevant, Laxaloch, Metzodi, Labetso, Ponent i Magistro.
Representa els arxipèlags de l'Atlàntic, Canàries i possiblement Açores, i la costa africana, fins a l'illa del Japó i inclou Els mapes estan decorats amb animals, figures al·legòriques i vaixells de l'època, com ja hem dit, enriquits amb pa d’or.
Els cartògrafs mallorquins van escriure els noms geogràfics perpendicularment a la costa, els noms de l'hemisferi sud estan escrits en una direcció i els del nord en una altra. Les ciutats cristianes estan diferenciades de les musulmanes per una creu. L'única excepció és Granada, que conté la creu però presenta una bandera amb inscripcions aràbigues, en una possible al·lusió al vassallatge de la dinastia nassarita a la Corona de Castella.
