L’amic Jorge García Polop ens va delectar en un post de PER LES SENDES DE CAVANILLES: HISTÒRIA, GEOGRAFIA I NATURA AL PAÍS VALENCIÀ amb la llegenda de la “Donzella de l’avenc de Barx”. Diu que fa temps, vivia al poble una bella donzella que estava enamorada d’un pastor, però aquest no li corresponia. Ferida d’amor, la jove es va llançar al torrent d’aigua que penetraven per la boca de la cova i va desaparèixer engolida al seu interior.
![]()
Temps després, el pastor va portar el seu ramat a les proximitats de l’avenc i va escoltar una melodia que sortia del fons de l’avenc. Seguint aquella música meravellosa va entrar al l’aigua i va poder veure una jove bella que li somreia i el pastor es va enamorar d'ella. Tots els dies anava a veure-la i un matí va intentar besar-la i ella, eixint de les aigües, se’l va emportar a la foscor de l’avenc. Així és com els dos enamorats es van trobar finalment.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
Entrada a l'Avenc de Barx. Foto: Jorge García Polop
Temps després, el pastor va portar el seu ramat a les proximitats de l’avenc i va escoltar una melodia que sortia del fons de l’avenc. Seguint aquella música meravellosa va entrar al l’aigua i va poder veure una jove bella que li somreia i el pastor es va enamorar d'ella. Tots els dies anava a veure-la i un matí va intentar besar-la i ella, eixint de les aigües, se’l va emportar a la foscor de l’avenc. Així és com els dos enamorats es van trobar finalment.
Bonica llegenda que ens recorda als éssers de la mitologia catalana conegudes com “dones d'aigua” (també dites dones de fum i d'aigua, encantades...) que viuen als estanys, fonts, rius, llacs subterranis...
Aquestes dones estan relacionades amb els esperits de les aigües, presents en totes les civilitzacions, els quals s’encarnen en la forma de dones precioses que vesteixen túniques i es pentinen els seus llargs cabells al costat de la font.., normalment poden conviure amb un home al que afavoreixen amb riqueses fins que l'home trenca el secret fent públic que la seva parella és una dona d'aigua, moment en què deixa de ser ric, perd la seva companya i veu la seva vida convertida en una calamitat.
Solen aparèixer durant els equinoccis i solsticis, però, sobre tot, la nit de Sant Joan, el que em recorda la misteriosa dona que viu a la Font de la Jana de Teulada, coneguda com La Joanaina, la qual s’apareix als homes despistats que no s’han retirat a temps a casa.
Ermita de la Font Santa (Teulada). Foto: Gonçal Vicens
En el camí de Teulada a Moraira hi ha un lloc sant, ja que segons la tradició, Sant Vicent Ferrer va realitzar el miracle de fer brollar aigua sobre la pedra a petició de la seva germana Constança que vivia a Teulada.
En realitat, com hem comprovat, l'Església cristiana sempre ha copiat els cultes antics, per fer-los desaparèixer i passar-los com a seus.
En el cas que ens ocupa, resulta que l'ermita es va aixecar al costat d'una font on es practicaven cultes ancestrals a la Deessa Mare, en aquest cas, sota la forma de la deessa romana Diana. Es tracta de la font de la Jana on viu la misteriosa Joanaina.
La Font Santa (Teulada) on Sant vicent Ferrer va fer el miracle de brollar l'aigua. Foto: Gonçal Vicens
Diuen que la font ve rajant aigua, gota a gota, sense que canviï el cabal, ja es tracte d'anys plujosos o molt secs.
Diuen que la font ve rajant aigua, gota a gota, sense que canviï el cabal, ja es tracte d'anys plujosos o molt secs.
Font de la Jana. Foto: Gonçal Vicens
Font de la Jana on viu la Joanaina. Foto: Gonçal Vicens
Amb bells cants i delicioses paraules embolica a la víctima, concedint-los els seus desitjos a canvi de la que carreguen a l'esquena i l'acompanyen a Teulada, el camí és molt dret. Només hi ha una condició que han de complir: per cap motiu han de girar-se a intentar veure a la fada. Si ho fan, l'encantament es trencarà de forma immediata.
Sirenes de Roger Tassin
Antoni Josep Cavanilles, en Observaciones sobre la Historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, ens conta la llegenda que va escoltar sobre el Toll Estret, al Barranc de l’Encantà, aflorament de les aigües del karst de Condoig, a la Serra de Cantacuc. El gorg es troba encaixat en talls gairebé perpendiculars de mes de 50 vares d’alçada, on es troba una mina secreta. Els moros van tapar amb una pedra circular l’entrada a la mina on havien amagat els seus tesors. En el penya-segat de la dreta es troba l'esmentada pedra en un lloc de tan difícil accés, que per arribar á ell cal o despenjar-se per una soga des de molta altura, o passar de l'esquerra á la dreta travessant una llarga fusta: operacions ambdues molt arriscades.
El Barranc de l'Encantà. Foto: Gonçal Vicens
Toll Estret. Foto: Descubriendo Alicante
Per protegir el tesor, els sarraïns deixaren encantada una donzella, que cada cent anys surt per tornar á entrar en el mateix dia. L’home que troba a l’Encantada és obsequiat amb regals secrets que poden convertir-se en or o en carbó segons si es manté el secret sobre la dona d'aigua que li ha regalat.
Barranc de l'Encantà. Foto: Gonçal Vicens
El Gorg del Salt. Diapositiva de 1987. Foto: Gonçal Vicens
Barranc de l'Encanta. Foto: Gonçal Vicens