L'esquelet neandertal més complet de la Península va aparèixer a la Cova Foradà d'Oliva. La datació dels ossos ens dóna una antiguitat de 40.000 anys.
Alguns historiadors treballen amb la hipòtesi que els últims neandertals es puguen haver refugiat a la nostra terra i afirmen que es van extingir fa 18.000 anys.
La Cova Foradà està al terme d'Oliva, una frontera arbitrària creada pels polítics en 1840. En realitat, pertany al sistema ecològic de la Marjal de Pego-Oliva, cap a on mira la boca d'entrada.
Alguns historiadors treballen amb la hipòtesi que els últims neandertals es puguen haver refugiat a la nostra terra i afirmen que es van extingir fa 18.000 anys.
Fins fa poc temps s'afirmava que els neandertals es van extingir fa 40.000 anys a causa de l'erupció de diversos volcans. No obstant això, aquesta teoria no explica perquè els Homo sapiens sapiens, que ja eren aquí per aquestes dates, no van sucumbir pels volcans.
La discussió de si hi va haver o no intercanvi genètic tampoc era l'objecte de la meva escrit, ni l'esterilitat o no dels híbrids. Els jaciments del sud de la península indiquen que els últims neandertals i els nouvinguts humans moderns van conviure durant diversos milers d'anys (Cova de Gorham, a Gibraltar, excavada per Clive Finlayson i científics espanyols).
Aquests científics asseguren que els neandertals van sobreviure fins fa 35.000 anys a Gibraltar, convivint -suposadament- durant cinc mil·lennis amb els éssers humans moderns (HAM), també ho van fer a l'Atlàntic, des de Cantàbria a Bretanya, a la Mediterrània a les nostres terres i en la península itàlica i, finalment, a la zona balcànica de l'Adriàtic al Mar Negre.
Alguns manuals (Breu història dels neandertals, Fernando Díez Martín, Ed. Nowtilus, 2011 i Prehistòria Antiga de la Península Ibèrica, Coord. Mario Menéndez, Ed. Uned, 2012) diuen que els objectes mosterians -raederes, puntes de fletxa o ganivets - trobats a Gibraltar han estat datats entre 28.000-24.000 anys, sent la més recent ocupació del neandertal.
"Els neandertals estaven més pròxims a la nostra espècie del que s'havia suposat al principi, enterraven als seus morts, pintaven les seves coves, i tenien un gran sentit de l'individu com a element de la societat. Tanmateix, i segons aquests estudis l'espècie ja estava ferida de mort abans de l'arribada del Homo Sapiens, alguns càlculs diuen que fa 50.000 anys existien uns 7.000 homes i 3.500 dones, de totes totes incapaços de trobar espais de convivència"
La Cova Foradà està al terme d'Oliva, una frontera arbitrària creada pels polítics en 1840. En realitat, pertany al sistema ecològic de la Marjal de Pego-Oliva, cap a on mira la boca d'entrada.
Localització de la Cova Foradà
Foto aèria on s'observen les cobertes que cobreixen la cova
Localització de la Cova Foradà. Noteu el Rio Bullent discorrent per la marjal de Pego
Partida Bullents de Pego. Entorn natural dels habitants de la cova Foradà
Tres imatges de Gonçal Vicens de l'entorn natural dels habitants de la cova Foradà
La Cova Foradà. Foto: Gonçal Vicenç
Vista des de la Cova Foradà. Marjal de Pego, al fons la Serra de Segaria i la urbanització Monte Pego
La petita cavitat es troba al vessant sud dels petits turons que separen els terrenys pantanosos pegolins de la plana d'Oliva. La cova està d'esquena al terme d'Oliva, molt allunyada de la població, i des d'ella es contempla la marjal de Pego i la Muntanyeta Verda. Es troba a molt poca alçada i prop del riu Bullent, en el paratge conegut com Les Benirrames. El seu ecosistema és el de la marjal i res té a veure amb les planes al·luvials del riu Gallinera, que es troben a l'esquena, ni amb els seus habitants, dels quals s'amagaven buscant refugi en la Marjal.
Vista de l'interior de la cova des de la part posterior o nord
Treballs a l'interior de la cova
Vista anterior de la cova, des de la part sud o entrada principal
Entrada de la cova Foradà
Al petit turó de la dreta es troba la Cova Foradà. Fotografia: Gonçal Vicens
La diminuta cova, amb entrada i sortida posterior (d'aquí el nom de Foradà, ha proporcionat un esquelet complet des del crani fins la primera vèrtebra sacra. Les restes tenen uns 40.000 anys d'antiguitat i es van localitzar l'estiu del 2010. L'esquelet es trobava en posició de decúbit lateral esquerre dins d'un bloc de pedres cimentat pel carbonat càlcic format pel sistema càrstic de la cova, que es va haver d'extreure d’una peça a causa de la fragilitat que presentaven els ossos. Aquest tresor arqueològic estava a l'interior del jaciment, a uns nou metres sota terra, en estrats intactes. Els experts el situen en nivells del Paleolític Mitjà o fins i tot més antics.
Paisatge dels voltants de la Cova Fordà (vessant sud). Al fons la població de Pego
Vessant nord del petit turó on es troba la Cova Foradà. Al fons la població d'Oliva. Fotografia: Gonçal Vicens
La troballa va mobilitzar el món dels paleo-antropòlegs, arribant un grup de recerca procedent del jaciment d'Atapuerca (Burgos), així com especialistes en homínids de prestigiosos centres espanyols, ja que fins ara tot el que s’havia trobat a Espanya es limitava a ossos solts, moles, incisius , vèrtebres, costelles o cranis, excepte en una cova asturiana (del Sidrón) a on també van aparèixer restes agrupats.
L'equip d'arqueologia de José Aparicio neta restes trobades a la Cova Foradà d'Oliva. Foto: LP
L'equip d'arqueologia s'observa la roca calcària trobada a la Cova Foradà d'Oliva. Foto: N. Jiménez
Els treballs arqueològics es van dur a terme sota la direcció del cap dels serveis d'arqueologia de la Diputació de València, José Aparicio, que afirma que la Cova Foradà és «un dels jaciments més complets de la Península Ibèrica, fins i tot d'Europa i de tota la Mediterrània».
La cova va començar a excavar fa més de trenta anys i les seves restes arqueològiques indiquen que va començar a ser habitada fa uns cent mil anys abans de la nostra era i es va abandonar entre el 8.000 i el 9.000 aC, la qual cosa indica que va tenir cent mil anys de vida ininterrompuda.
Aquesta llarga supervivència de l'home en el lloc es deu a la fertilitat del territori on habitaven els cérvols i les cabres per la Serra de Mostalla; bous i cavalls pel pla; tortugues, aus i peixos al Riu Bullents i en llacunes de la marjal. El homínid recentment trobat -del qual es desconeix el sexe- es dedicaria a la caça i recol·lecció d'aliments a la marjal de Pego.
La UAB fa un TAC al neandertal de València.
Abans d'inicar l'estudi antroipològic, l'esquelet va ser sotmès a un escaner a la Universitat de Barcelona i l'Hospital General de Catalunya per analitzar la seva estructura ossia, visible només parcialment, atges que es troba dins d'un gran bloc de massa cimentada, per a procedir a l'extracci´ño i restauració de les restes a Tarragona. L'estudi antropològic del neandertal el va dirigir la professora d'antropologíA Física de la UAB Eulàlia Subirà, en collab oració amb l'investigador de la Universitat Jordi Ruiz i antropólegs i restaurados de l'IPHES.
També els pares del genoma neandertal demanen analitzar l'esquelet d'Oliva a les instal·lacions de l'institut antropològic més important d'Europa, el Max-Planck for Evolutionary. Font: LP
Restes del neandertal de 40.000 anys trobat a la Cova Foradà a Oliva. Foto: Europa Press
Foto: Eulàlia Subirà, segona per l'esquerra, i José Aparicio, al seu costat, al costat del neandertal. Foto: LP
El culte a l'ós dels neandertals També en aquesta cova es va trobar una roca d'entre 30.000 i 40.000 anys amb el perfil del cap d'un ós, una prova més de l'alt nivell de cognició, simbolisme i creences dels neandertals, ja l'haurien usat en ritus xamànics. La troballa es va realitzar pel responsable de la Secció d'Estudis Arqueològics (SEAV) de la Diputació de València, José Aparicio, l'equip va trobar la roca a la Cova de la Foradà el 1996 i el 2012 han determinat que els neandertals la van utilitzar per ritus xamànics dins de la cova.
Restes d'aquest culte a l'ós s'han trobat en Drachenbouch (Suïssa), diversos cranis d'ós es van trobar apilats en una arca de pedra, probablement construïda pels neandertals que van viure al vestíbul de la caverna, segons va relatar Aparicio. En Regordou, sud de França, es van trobar una vintena calaveres d'ós en una fossa rectangular. La cova Basua de Savona (Itàlia) es va fer famosa perquè en una estalagmita es creia veure un animal i es va envoltar de boles d'argila amb ossos d'ós escampats per terra.
Restes de l'antic culte a l'ós. Aquesta ancestral màscara d'ós apareix en els carnavals del Pirineu d'Osca, al poble de Bielsa (Parc Nacional d'Ordesa) i es coneix com el "Onso" de Bielsa. Veure les reportatges sobre els carnavals i l'origen de la religió. La Velleta Verda
Treballs d'extracció del bloc amb restes òssies.
La vida del neandertal
Els neandertals eren omnívors i menjaven baies, fruites, arrels i, fonamentalment, es dedicaven al carronya. Vivien en grup, en comunitats petites que tenien un territori de subsistència on no podia entrar o sortir ningú sense que es produís per això un conflicte. A la cova, al costat de les restes del neandertal trobats, s'han trobat instruments lítics que utilitzaven per caçar, cuinar o preparar pells. En ocasions han aparegut ossos descarnats d'animals, la qual cosa explica que els habitants ja havien adquirit certs rols socials, com el de menjar a l'interior de la llar.
Foto: Cova Foradà, Oliva. Fotos Nemesio Jiménez y Clara Zanón
José Aparicio
La majoria de les peces descobertes són puntes de llança que es col·locaven en les vores de les canyes o pals per poder arribar a les preses que es menjaven. El paisatge de la Foradà podria ser molt diferent a l'existent ara, sobretot pel que fa a l'hàbitat dels animals, ja que les muntanyes i planes estaven habitades per rinoceronts, elefants i hienes.
Presentació oficial de la troballa a la Diputació de València