D'altra banda, les Terres de l'Ebre tenen un llegat històric important com les pintures rupestres d'Ulldecona (abrics de la serra del Godall) o del Perelló.
![]()
![]()
![]()
Turisme Amposta. Foto: Gonçal Vicenç
Casa de la Feligresa (Modernisme). Ulldecona. Foto: Gonçal Vicenç
Sant Lluc d'Ulldecona. Foto: Gonçal Vicenç
9. L’abric I d’Ulldecona representa una gran cacera. Al centre, un conjunt de cérvols i cérvoles, representades de manera dinàmica corrent cap a l’esquerra, fugint d’una batuda de caça. Els caçadors envolten els animals i els disparen fletxes. Amb tot, podreu adonar-vos de que algunes figures presenten un grau de detall excepcional per l’època, sobretot en el cas d’una figura coneguda com “el bruixot”, amb una llarga cua que sobresurt del cap i un arc subjectat per les dues mans en posició horitzontal. A més, hi trobem figures femenines, així com cérvols, cabres i possibles avantpassats dels gossos, etc.
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
![]()
El bruixot d'Ulldecona. Foto: nuriaventura
Situació del bruixot. Foto: destins.cat
Ubicació de l'abric rupestre d'Ulldecona.
Detall de les pintures. Foto: Rafael Verdiell Homedes
Ubicació de l'abric rupestre d'Ulldecona.
Detall de les pintures. Foto: Rafael Verdiell Homedes
Panell de les pintures d'Ulldecona.
Les pintures, considerades les més interessants de Catalunya, es troben a l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona (a 4 km d'Ulldecona). La visita es complementa amb la visita al Centre d'Interpretació de l'Ermita de la Pietat on podrem observar la història del seu descobriment i com vivien aquests humans fa més de 7.000 anys.
10. També declarades Patrimoni de la Humanitat trobem les pintures rupestres de Cabrafeixet (Perelló) que són el vestigi prehistòric més important del Baix Ebre. Es troben a vuitanta metres d'altitud, al Barranc de les Nines. Representen escenes de caça: un home amb un grapat de fletxes a la mà, un cérvol i una cabra. Més allunyada es pot veure també el cap d'un cérvol. Es creu que possiblement la zona era utilitzada com a santuari on la màgia de la caça feia del lloc un espai de culte, una mica apartat de les coves en les que habitava la tribu.
![]()
![]()
![]()
![]()
întures de L'Abric de Cabrafeixet. Foto: alforjastark
L'Abric de Cabrafeixet (Perelló)
L'Abric de Cabrafeixet. Foto: catalunya.com
L'Abric de Cabrafeixet. Foto: catalunya.com
întures de L'Abric de Cabrafeixet. Foto: alforjastark
Si es continua pujant uns vint minuts, podrem visitar la Cova Mallada, de vint metres de profunditat i set metres d'altura. El Museu Municipal del Perelló compte en la seva col·lecció amb restes de sílex que van pertànyer als habitants d'aquesta cova de fa uns 35.000 anys. Actualment està en procés de reformes.
![]()
![]()
![]()
Falses pintures del Racó de l'Estrada (Morral de Cabrafeixet). Foto: alforjastark
Falses pintures del Racó de l'Estrada (Morral de Cabrafeixet). Foto: alforjastark
11. El poblat ibèric de Tivissa(ibers), conegut com el Castellet de Banyoles, es troba a 6 km a l’oest de Tivissa. És un dels jaciments ibèrics més importants i més extensos de Catalunya. El poblat no només destaca per les seves dimensions, sinó també per emplaçar-se en un indret privilegiat des d’on s’observen unes magnífiques vistes panoràmiques de la comarca i per trobar-s’hi el Tresor de Tivissa.
![]()
![]()
![]()
Poblat ibèric de Tivissa. Foto: turismeriberaebre
Al fons les muntanyes de Tivissa. Foto: turismeriberaebre
El poblat es troba situat en un punt estratègic de control del riu Ebre des d’on es domina l’anomenada Cubeta de Móra. El lloc emplaçat al marge esquerre del riu Ebre i en una gran terrassa o península respon a un enclavament de control de comerç entre la costa i l’interior a través del riu Ebre, on els colonitzadors grecs i fenicis navegaven a la recerca de cereals, fusta i metalls. En aquest punt s’hi establí un poblat ibèric d’aproximadament 4.4 ha i s’hi bastí un petit castell medieval, del qual encara es conserven restes. Les darreres excavacions també demostren la presència d’un campament militar romà vora l’assentament.
La descoberta del poblat ibèric del Castellet es va fer accidentalment el 1912, però, va ser el 1927 quan es produí la troballa més important, i a partir de la qual es va decidir començar a excavar el poblat. Es tracta de l’anomenat Tresor de Tivissa. Està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d’argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912, aparegueren un conjunt d’arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.
![]()
![]()
![]()
Tivissa (Getty)
Tivissa. Foto: Gabor Kovacs
Tresor de Tivissa-Museu d'Arqueologia de Catalunya
El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles és troba situat a 6 km de la població de Tivissa. Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-44 i anar direcció Móra d’Ebre. A cinc quilometres des de la població de Tivissa direcció Móra d’Ebre, a l’esquerra hi ha una pista de terra on s’accedeix al camí que porta al Castellet de Banyoles. Aquest desviament està indicat amb un senyal de La ruta dels ibers. Cal seguir aquesta pista durant dos quilometres i s’arriba al poblat. Es possible arribar fins a l’entrada al poblat en cotxe però no amb autobús. La parada de bus es a uns 400 metres de l’entrada del camí i esta senyalitzada.
12. El Castell de la Suda de Tortosa (època conquesta musulmana) es remunta als primers pobladors de Tortosa, i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda. Els romans hi aixecaren les primeres estructures emmurallades, però foren els musulmans, sota el califat d’Abderrahman III. Reconquerida la ciutat pel comte Ramon Berenguer IV (desembre de 1148), el castell passa a ser residència dels Montcada i dels Templers com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla. El rei Jaume I el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de Morella, Peníscola i Borriana.
![]()
![]()
![]()
![]()
El riu Ebre des del castell de la Suda. Foto: Gonçal Vicens
Castell de la Suda. Foto: Gonçal Vicens
El riu Ebre des del castell de la Suda. Foto: Gonçal Vicens
Catedral de Tortosa. Foto: Gonçal Vicens