Quan estudiava a la facultat tenia una sèrie d'assignatures preferides, entre les quals destacava la Història de la Ciència, on s'explicava que les dificultats que els parava el món a l'home, l'empenyien a fabricar eines de treball noves per poder avançar en les seves tasques, es a dir, la necessitat de superar aquests obstacles per poder sobreviure, eren les causes que l'home inventés nous instruments.
No obstant això, hi havia un mecanisme, de difícil explicació, pel qual l'home i els éssers vius, canviaven i acabaven convertint-se en una nova espècie. La teoria que intentava explicar aquests canvis es diu Teoria de l'Evolució i, encara que mai l'he acabat de comprendre del tot, els seus postulats sempre m'han fascinat.
A continuació, amb la finalitat d'explicar-me a mi mateix els mecanismes de l'evolució, he realitzat una sèrie de resums sobre la matèria, els quals s'han confeccionada amb la màxima que allò que jo no comprenc o no puga desxifrar, serà apartat de la exposició o, en tot cas, remetré al lector al lloc adequat per ampliar la informació.
Tots els temes exposats han estat escrits com a mi m'hagués agradat que m’explicaren matèries tan àrdues, per exemple, com la Teoria de la Relativitat. He intentat adaptar l’argot científic, que no el llenguatge científic (lògica i matemàtiques), al llenguatge parlat per l'ésser comú, tractant de fer comprensible el món de la ciència.
El transformisme
Els historiadors de la ciència consideren que Maupertuis a l'Acadèmia de Berlín, i Diderot en 1749 i 1754, van avançar la hipòtesi que totes les espècies deriven d'un reduït nombre, o fins i tot d'una única parella d'ancestres.
If all men were dead, then monkeys make men
Men make angels
Charles Darwin, Carnet B. pàg. 169
Diderot i Maupertuis
Ja fa dos segles i mig que el model de Scala naturae ha cedit el seu lloc a la imatge d'un arbre genealògic comú a tots els organismes vius, que explica la varietat i història de les formes animals i vegetals basant-se en la transformació de les espècies al llarg del temps.
Al segle XXI es pot reflexionar sobre la importància de l'arbre de l'evolució i el seu impacte en la societat, on va causar grans controvèrsies i va originar alguns dels mites més estranys dels dos segles passats. D'aquí va sorgir la teoria de l'evolució, acceptada majoritàriament en el món científic, però que presenta reticències entre els creacionistes americans encara ara mateix.
Actualment encara continua sent estimulant per la imaginació dels humans l’arbre de l’evolució, tot i que ja està sent substituïda en l'imaginari col·lectiu pel model cibernètic, plantejat en els anys 50 per Norbet Wiener.
La cibernètica
En la seva obra Cybernetics, Wiener descriu la 'cibernètica' com "la ciència del control i la comunicació en l'animal i en la màquina". Aquí analitza els processos similars que es donen en els éssers vius i les màquines, com són el control i processament de la informació i les comunicacions a l'hora de prendre decisions. El cos humà pot estudiar-se com si fos una 'màquina' amb complexos sistemes de control d'informació, els quals regulen la temperatura del cos o la quantitat d’aigua disponible en l'organisme. Esta “màquina” està formada d'un poderós sistema de comunicacions elèctriques i químiques, que configuren, respectivament, els sistemes nerviós i hormonal.
Norbet Wiener
Les observacions de Wiener neixen del treball conjunt amb el neurofisiòleg mexicà Arturo Rosenblueth(1900-1970), amb qui va estudiar les semblances entre el cervell humà i els robots i sistemes automàtics. Cobra aquí importància el concepte de 'feed-back'o 'retroalimentació', que era conegut en el camp biològic, on es descrivia com els animals de sang calenta mantenen la temperatura corporal mitjançant reguladors biològics que prenen informació ambiental externa i mantenen un sistema homeostàtic, equivalent a un termòstat. Wiener i Rosenblueth van deduir que aquests mecanismes eren instruments per al processament d'informació, ja que actuen a partir de la informació que reben. Es tracta d'un comportament intel·ligent (la 'intel·ligència artificial', en el cas de les màquines), perquè és capaç de processar la informació captada i respondre adequadament al repte plantejat al seu exterior.
L'any 1960 va veure la llum la publicació del llibre "Plans i Estructura de la Conducta" escrit per tres científics Nord-americans George Miller, Eugene Galanteri Karl Pribram, que van desenvolupar la teoria anomenada "Information Processing Theory of Learning" (IP o Teoria del processament de la Informació per a l'Aprenentatge). Es tracta de l'explicació d'un mecanisme digital o cibernètic cerebral de processament de la informació que condueix a una conducta determinada, funcional o disfuncional.
Sobre l'estructura genèrica del model TOTE (Model cibernètic de processament mental) o POPS que és un acrònim de Prova-Operació-Prova-Sortida (en anglès, Test-Operation-Test-Exit) aquí pots ampliar informació (2).
Aquest model, adoptat ja per la major part dels biòlegs, concep als éssers vius com a sistemes portadors d'informació. Com va sorgir aquest plantejament? Com -més enllà de l'aparent immutabilitat de les espècies-, va poder desenvolupar-se la hipòtesi del transformisme? Intentarem, gràcies als treballs dels historiadors (1), situar-nos en el context intel·lectual que va afavorir el seu desenvolupament.
"Per a una persona del segle XVIII un ésser humà engendra un petit humà, un gos a un cadell de gos i un elefant a una cria d'elefant. D'un ou d'ocell neix un pollastre i d'un ou de serp una petita serp. És el que s'havia pogut constatar sempre des que s'observava als animals. I aquest és precisament el fenomen que requereix una explicació"
(Bossi op. cit. p. 140)
El Conde de Buffon
Georges Louis Leclerc, Conde de Buffon (1707–1788) obra de François-Hubert Drouais - Musée Buffon à Montbard
Tornem temps enrere i fixem-nos en els brillants científics del segle XVIII i els seus pensaments. Va ser Buffon qui va introduir el terme de "reproducció" per substituir el de "generació", ja que el primer subratlla la perfecció del mecanisme que permet la conservació de les característiques essencials de l'espècie i la semblança dels fills respecte als seus pares. Una de les característiques fonamentals dels éssers vius és la capacitat de autoconstruir-se; l'altra, és la de autoperpetuar-se, és a dir, la de produir éssers semblants a ells.
"Generació", en canvi, utilitzat des d'Aristòtil, subratlla la producció d'un ésser nou, per qualsevol, mitjà, ja sigui generació espontània o bé creació directa de Déu, com en la teoria de la preexistència dels gèrmens. Aquest concepte té implícita la idea que les espècies no són immutables, sinó que es transformen al llarg del temps.
La generació dels sers vius es un procés de rèplica i conservació de la forma i de la semblança parental, durant la producció d'un individu nou. Este procés explica el llaç que uneix a totes les espècies vives en tota la seva varietat; he aquí el que ni tan sols Voltaire va ser capaç d'acceptar. "Tot això és molt bonic", va escriure referint-se al Telliamed, ou Entretiens d'un philosophe indien avec un missionnaire français sud la diminution de la mer, la formation de la terre, l'origini de l'homme, etc, (Telliame o converses d'un filòsof indi amb un missioner francès sobre la disminució de la mar, la formació de la Terra, l'origen de l'home, etc. 1748 i 1756; Telliamed és l'anagrama del nom de l'autor: Benoit de Maillet.), l'autor pensava que els humans procedien d'éssers marins, "però em costa creure que descendeixo d'un bacallà" va dir Voltaire.
Benoit de Maillet (1659-1738)
Recordem que des d'Aristòtil, els científics van pensar que la vida sorgia a partir de la no vida, en un procés que deien generació espontània.
Jean-Baptiste de Lamarckpublica el 1809 el seu cèlebre Filosofia zoològicai col·loca a la generació espontània com el punt de partida de l'evolució biològica. Aquesta teoria era defensada per la Bíblia que assegura que l'home sorgeix a partir del fang (terra i aigua). Aristòtil (s. IV A.D.C.) sostenia que els animals poden originar-se amb terra. Virgili (s. II A.D.C) assegurava que les abelles s'originen a partir de la mel. En l'Edat Mitjana, l'Alquímia ofereix "receptes" per produir animals, i al s. XVII un cèlebre metge alquimista, van Helmontreceptava:
"L'aigua de la font més pura, col·locada en un recipient impregnat per l'aroma d'un ferment, es rovella i engendra cucs. Les olors que s'eleven des del fons dels pantans produeixen granotes, llimacs, sangoneres, herbes ... Facin un forat en un maó, introdueixin [allà] alfàbrega triturada, col·loquin un segon bloc sobre el primer de manera de cobrir totalment el forat, exposin els dos maons al sol i, al cap d'alguns dies, l'olor de l'alfàbrega, actuant com ferment, transformarà [a l'herba] en veritables escorpins ".
També era molt coneguda la seva recepta per a la creació de ratolins:
"Només cal col·locar roba bruta en una ampolla, que contingui a més uns pocs grans de blat, i al cap de 21 dies apareixeran ratolins".
Per descomptat, els ratolins "resultants" no es creaven, sinó que simplement, arribaven a l’ampolla.
El preformacionismeés una antiga teoria biològica segons la qual el desenvolupament d'un embrió no és més que el creixement d'un organisme que estava ja preformat (homuncle). El preformacionisme s'oposa al epigenetisme, segons el qual l'organisme no està preformat en el zigot, sinó que es desenvolupa com a resultat d'un procés de diferenciació a partir d'un origen material relativament homogeni. La idea comuna era que l'embrió estava format per una barreja més o menys homogènia de substàncies materna i paterna que al llarg del desenvolupament s'anava diferenciant progressivament en els diferents òrgans. La força formativa responsable de tal diferenciació s'atribuïa a la pròpia matèria o bé a diferents ànimes de naturalesa ambigua o fins i tot a la Divinitat.
Embrió de pollastre mostrant els primers símptomes de circulació sanguínia. Dibuixat per D'Alton per il·lustrar l'obra de Christian PanderBeiträge zur Entwicklungsgeschichte des Hühnchens im Eye, Brönner, Würzburg (1817). Font: Wikipedia
A principis del segle XIX els partidaris del preformacionisme es dividien en dos grans grups: aquells que defensaven que l'animal preformat es trobava en l'esperma (animaculisme) i aquells que el situaven en l'òvul sense fecundar (ovisme).
En embriologia, Buffon va defensar una teoria epigenetista, postulant l'existència de «molècules orgàniques», entitats primitives i incorruptibles que constituirien a tots els éssers vius, unint-se per «intususcepció» (creixement en gruix de la paret cel·lular que s'efectua per la intercalació de noves molècules entre les ja existents) al llarg de l'embriogènesi.
Buffon és un dels grans exponents de la idea de scala naturae, ordenant als éssers orgànics de manera gradual, si bé la gradació no és de tipus morfològic, sinó funcional.
Le jocko. Histoire naturelle, générale et particulière avec la description du Cabinet du Roi (1749-1788) par Buffon et Daubenton (photo BnF).
Buffon va proposar un concepte d'espècie molt proper al concepte biològic modern, fonamentat en la permanència dels caràcters al llarg de les generacions i en la impossibilitat d'obtenir descendents fecunds entre dues espècies diferents. Segons l'opinió de Buffon, els buits entre espècies són l'única discontinuïtat mostrada per la Natura.
El transformisme de Buffon està limitat a l'interior de les espècies, es a dir, factors intrínsecs, assegura l'autor de l'article de la Wikipedia. En biologia, el transformisme és una doctrina segons la qual els caràcters típics de les espècies animals i vegetals no són per naturalesa fixos i immutables, sinó que varien per l'acció de diversos factors intrínsecs i extrínsecs. Si bé Buffon especula sobre la possibilitat d'un tipus original d'on haurien descendit la resta dels animals mitjançant transformacions morfològiques, finalment rebutja aquesta hipòtesi basant-se en la constància de les espècies i la infertilitat dels híbrids.
Historia natural de Buffon
La tesi que diu que Buffon era un evolucionista convençut que va corregir les seves opinions per por de l'Església, no s'accepta actualment, ja que Buffon refuta la possibilitat transformista apel·lant a criteris racionals i no a un acte de fe: Com podria succeir que dos individus «degeneraren» en la mateixa direcció? Com és que no trobem enllaços intermedis entre les espècies?, es preguntava. Per a Buffon, les «degeneracions» han pogut afectar tan sols al tipus original d'una espècie per influència especialment del clima. Tanmateix, el dubtar de la constància absoluta de l'espècie, les seves reflexions sobre la història de la Terra, la fecunditat dels híbrids, el paper del medi i la biogeografia, obrirà la via a la biologia lamarckiana.
Buffon va sostenir una curiosa polèmica per correspondència amb Lord Monboddo, qui, en contra de l'opinió de Buffon, insistia en la proximitat del parentiu d'homes i simis. Ver aquí Lord Monboddo i Rousseau