Les Cabecetes de les “almorranes”(Leuzea conífera), també conegudes com Carxofeta de Sant Joan, les podem trobar als matollars de les nostres muntanyes o baix dels pins. Son prou abundants als ribassos de bancals de secà i erms assolellats de la Serra de Mariola.
Leuzea conífera. Fot: Gonçal Vicens
En medicina popular s’utilitzaven les carxofetes, recollides de Sant Joan cap avant, per a curar les “almorranes” es fregeixen unes quantes amb oli d'oliva i s'unta l'oli fred sobre la part afectada.
Segons la tradició, per prevenir les morenes (“almorranes”) s'han de portar tres carxofes en contacte amb el cos o tenir-les a la vista a la tauleta de nit.
Aquestes plantes fabriquen unes molècules orgàniques denominades lactones sesquiterpèniques que han cridat l'atenció dels científics per l'ampli espectre d'activitats biològiques que presenten com antiinflamatòria, antitumoral, citotòxica, antibacterià...
La Matricaria o Herba Santa (Tanacetum parthenium) es un poderós anticancerigen . Fot: Gonçal Vicens
Herba cuquera (Tanacetum vulgare). Fot: Gonçal Vicens
Entre les plantes més poderoses trobem la Herba cuquera(Tanacetum vulgare) te una gran capacitat com antiprotozooaria. La Matricaria o Herba Santa (Tanacetum parthenium) es un poderós anticancerigen i l’herba xinesa Inula hookeri, molt estesa pel Mediterrani, s’utilitza contra les cèl·lules tumorals de pròstata.
Herba cuquera (Tanacetum vulgare). Fot: Gonçal Vicens
Herba cuquera (Tanacetum vulgare). Fot: Gonçal Vicens
No obstant, les lactones també poden ocasionar dermatitis de contacte en els pacients sensibilitzats a aquests al·lèrgens. Les pitjors són el llorer i la magnòlia. Les persones amb més risc de presentar al·lèrgia a aquestes substàncies són els jardiners, floristes, i persones que es dediquen per afició a la floricultura.
La ingesta de verdures de la família composta com enciam o endívies, ocasionalment, produeixen el rebrot de la dermatitis en ingerir aquestes verdures o espècies (per exemple de llorer) o en prendre infusions d'herbes compostes, com la camamilla.
Dent de lleó (Taraxacum officinale). Fot: Gonçal Vicens
![]()
Inula hookeri
Contenen lactona plantes silvestres com les milfulles, tanarida o Atanàsia, botó de plata, camamilla, dent de lleó, ambrosia, Àrnica, vara d'or. També plantes ornamentals com les margarides, crisantems, meravella o calèndula, gira-sol, dàlies, hel·lènic, cosmos.
També en tenen les verdures i espècies comestibles com l’enciam, xicoira, escarola, endívia, carxofa, card, salsifí, estragó o artemisa.
Encisam (Latuca sativa)
Escarola
Per als biòlegs: