Amposta és la capital de la comarca del Montsià, situada a 8 metres d'altitud a la vora del riu Ebre. Compta amb 20 572 habitants. De la seva activitat econòmica destaca el cultiu de l'arròs. La ciutat està situada al marge dret del riu Ebre i la seva part oriental està construïda sobre una zona pantanosa. La població limita al nord amb el riu Ebre; a l'est amb Sant Jaume d’Enveja; al sud amb el mar Mediterrani i amb Sant Carles de la Ràpita; i a l'oest amb Tortosa.
El pont penjant d'Amposta i el riu Ebre. Fot: Gonçal Vicenç
Amposta compta amb tres entitats de població, la pròpia ciutat i els nuclis de Balada i Poblenou del Delta, aquest últim fundat en els anys 50 per l'Institut Nacional de Colonització amb el nom de Villafranco del Delta, en honor al dictador Francisco Franco.
Es va construir damunt un poblat iber a la zona del Castell. Alguns historiadors com Esteve, Schulten i Bosch donen suport a la teoria que en l'actual terme municipal d'Amposta se situava la ciutat d'Hibera o Ibera, capital del territori dels ilercavons abans de la conquesta romana, i el primer gran assentament ibèric de la península. La situació de la població d'Hibera és disputada per les poblacions de Sant Carles de la Ràpita i Tortosa.
Castell d’Amposta al costat del riu Ebre.
Fot: Gonçal Vicenç
El nucli antic d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Zona del castell d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Durant la segona guerra púnica en 215 a. C., la ciutat, aliada dels cartaginesos, va ser destruïda en la batalla de Dertosa per les tropes romanes, de manera que els habitants de la ciutat van fugir i es va perdre el rastre d'Amposta. La cultura ilercavona es va perdre absorbida per la romana.
Els romans van establir un poblat prop de la Torre de la Carrova (al costat de Campredó) i també van establir una posada de vigilància en una terrassa sobre el riu Ebre, al nucli antic d'Amposta, d'aquí prové l'origen del terme Amposta, "Amni Imposita", posada sobre el riu.
Torre de la Carrova (al costat de Campredó). Fot: Gonçal Vicenç
Vista del canal dret de l'Ebre al seu pas per Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Els àrabs van establir una fortalesa en el mateix lloc on hi havia la posada romana. El comte de Barcelona Ramon Berenguer III, va fracassar en l'intent d'apoderar-se d'Amposta i va ser el seu fill Ramon Berenguer IV qui ho va aconseguir l'any 1148. Com a recompensa a la seva ajuda, Ramon Berenguer IV va donar el castell d'Amposta i les terres que l'envolten a la ordre de Sant Joan de Jerusalem, els que van convertir el castell en el centre i capital de totes la possessions dels Hospitalaris en la Corona d'Aragó.
Carrer Victòria (Amposta). Fot: Gonçal Vicenç
En l'edat moderna, ja sense la protecció del castell, la ciutat va entrar en un període de decadència, sent destruïda fins a tres vegades per pirates turcs i barbarescos que saquejaven les costes al llarg del segle XVI.
Plaça Berenguer IV. Fot: Gonçal Vicenç
El 1860 es va acordar començar a conrear la zona del delta i conrear arròs. Amposta també comptava amb algunes indústries com molins d'oli i arròs, i de construcció, aprofitant les matèries primeres del delta com la canya i la sosa. El cultiu de l'arròs ha estat la principal activitat econòmica d'Amposta. La Cambra Arrossera del Montsià és una de les cooperatives més grans d'Espanya i la més gran de Catalunya, a més de ser una de les majors empreses de la ciutat.
El pont penjant d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç
Mercat municipal d'Amposta. Fot: Gonçal Vicenç