MONESTIR DE SANTA MARIA DE LAS HUELGAS
A l’occident de la capital, prou retirat del riu Arlanzón, es troba el Monestir femení de las Huelgas, fundat el 1187 pel rei Alfons VIII de Castella i la seva esposa Leonor de Plantagenet. Alberga obres de gran valor, entre elles, algunes de les vidrieres més antigues d'Espanya.
Monestir de las Huelgas (Burgos)
En aquest monestir destaquen tres vidrieres -les més antigues d'Espanya-amb les figures allargades de Sant Pere, Sant Pau i Sant Joan, i una de la Verge amb el Nen. Són de principis del XIII (transició al gòtic).
Monestir de Santa Maria de las Huelgas. Foto: Monestirs Puntcat
El monestir té aspecte de fortalesa, amb un recinte que va estar emmurallat. Es conserven dues portes: una per al públic, que condueix al Compás de Afuera, i una altra nomenada per Alfonso XI, que condueix al Compás de Adentro; aquesta part es va utilitzar com a servei per a les monges.
Monestir de Santa Maria de las Huelgas
L'edifici de l'església segueix el model cistercenc amb tres naus allargades, més la nau del creuer, que en aquest cas té un mur de separació amb la resta de l'església a causa de la condició de clausura. A les naus longitudinals del que va ser la clausura es troben els nombrosos sepulcres d'infants i reis. Aquests enterraments van patir un greu espoli durant l'època de l'ocupació per les tropes franceses de Napoleó al segle XIX. Molts s'han pogut recuperar, però l'aixovar que es conservava dins al costat del cadàver està perdut. Únicament es va salvar el del senyor Fernando de la Cerda, les vestidures intactes s'han pogut guardar al Museu de Teles.
Sepulcre d'Alfons de la Cerda. Foto: Gonçal Vicens
Tomba de Fernando de la Cerda, monestir de Santa Maria de las Huelgas. Foto: Gonçal Vicens
Durant la Guerra de la Independència Espanyola tots els sepulcres del monestir van ser profanats per les tropes franceses, que buscaven objectes preciosos, sent el sepulcre de l'infant Fernando de la Cerda l'únic que va romandre intacte, per estar situat davant d'ell el sepulcre del seu fill, Alfonso de la Cerda, que va ser profanat juntament amb tots els altres.
Cos exhumat de Fernando de la Cerda (1942)
També d'obligada visita són el claustre de Sant Ferran (segle XIII) i les seves galeries cobertes per voltes de canó, reforçades per arcs faixons que es recolzen en mènsules de decoració vegetal cap a l'interior i llises cap a l'exterior. La Sala Capitular de nou voltes i el museu del Claustre de Sant Ferran anomenat de les Riques Teles Medievals.
Claustre de San Fernando. Foto: Gonçal Vicens
Las Claustrillas. Aquest claustre és la resta més antic conservat al monestir. Es data entre 1180 i 1190. Foto: Guías Turísticos. Descubrir Burgos
Capiello de cerimònia de Fernando de la Cerda. Anterior a 1275.
Fora de les construccions monàstiques tenim la Capella de Sant Jaume, aïllada en el terreny de l'horta. És d'estil mudèjar, construïda en pedra i maó. Té una porta d'arc túmid (anomenat també arc àrab), un fris de guixeries mudèjar i un enteixinat notable. Visitar la Torre de diversos pisos, els dos últims amb finestres per a les campanes i, per descomptat, admirar el Còdex de las Huelgas, un manuscrit que recull el repertori musical que cantaven les monges del monestir. És una de les fonts europees més importants de la polifonia de l'Ars Antiqua.
la Capella de Sant Jaume. Foto: Terranostrum.es
Mare de Déu de la Misericòrdia amb els Reis Catòlics i la seva família, taula atribuïda a Diego de la Cruz en la qual s'aprecien els retrats dels Reis Catòlics sota el mantell de la Verge. Foto: Gonçal Vicens
Una mostra més de la iconografia de l’antiga Deessa como deessa del cel i de la providència que cobeja baix la seva protecció als sers humans. La imatge inferior representa la deessa del cel egípcia, Nut, dibuixada com una dona que arquejava el seu cos sobre el cos del déu de la terra, el seu espòs Geb (de vegades anomenat "bou de Nut"). Una representació semblant es pot veure al relleu d'un sostre del temple d'Hathor (Dendera, c. 116 aC-34 dC) en el qual la deessa del cel Nut engoleix i dóna a llum al déu del sol, els raigs cauen sobre Hathor, que representa l'horitzó.
Nut como el cielo estrellado. Foto: Gonçal Vicens
Atum-Ra, al centre, l'ocupació eterna serà mantenir separats el cel, Nut, i la terra, Geb, per evitar el caos de l'univers. Foto: Gonçal Vicens
Verge DelsDolors. Esglésiaarxiprestal Mare de Déu de l'Assumpció de Pego, representada com a Deessa del Cel. Foto: Gonçal Vicens