Sant Andreu del Far està documentada des de l'any 1164, però, l'edifici actual és del segle XVII, d'estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina i absis poligonal. La façana principal, amb portal de llinda recta i ull de bou, és coronat per un massís campanar de torre, emmerletat.
L’església de Sant Andreu del Far. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Una parada en el camí del Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
El parc natural de Montnegre i el Corredor, amb una superfície 15.010 Ha., compren els municipis d’Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina, Villalba Sasserra i Fogars de Tordera.
Els massissos del Montnegre i del Corredor formen una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió de les comarques del Vallès i la Selva. El Montnegre és més abrupte, mentre que el Corredor és més suau.
Hi ha alzinars, suredes, pinedes de pi pinyer, rouredes, avellaners, castanyers, entre d'altres. Destaca pel seu valor micològic. Del patrimoni arquitectònic destaquen els dòlmens de la Pedra i de Pedra Arca. També el Santuari de la Mare de Déu del Corredor.
Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
El Santuari es troba molt a prop del cim (633,5 m) de la serra del Corredor, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius. És d'estil gòtic tardà, i fou bastit a finals del segle XVI. El santuari depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.
El santuari es troba adossat a una casa de masovers. Tot el conjunt es troba envoltat per una paret que els protegeix. La planta de la nau és de creu llatina, i hi ha dues petites capelles laterals al creuer. En un petit cambril, cambra elevada i accessible situada al darrere de l'altar, s'hi venera la Mare de Déu dels Socors. Envoltant el cambril destaca el retaule major, obra cinccentista. El campanar és una torre quadrada rematada per merlets i amb gàrgoles als angles.
Interior del Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Campanar del Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Té un campanar de torre amb planta quadrada, fet amb pedra granítica, que sobresurt de la coberta de la nau. Al segon pis, on hi ha instal·lades les campanes, s'hi obren les finestres d'arc de mig punt i allargades. El cos de coronament conserva un grup de mènsules força interessants i un grup de merlets de forma escalonada. A l'exterior de l'església, al davant mateix, hi ha una gran columna de pedra aïllada.
Campanar del Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
L'origen del santuari seria una capella que cap al 1530 va construir el pagès Salvi Arenes, de la parròquia de Sant Andreu del Far. Obra d'aquest mateix seria la imatge original de Nostra Senyora del Socors, que el 1815 fou substituïda per una imatge nova, i desplaçada a una altra ubicació dins del santuari. El 1920 fou traslladada a la rectoria de Llinars del Vallès, d'on desaparegué durant un saqueig el juliol de 1936.
Segons ens expliquen les llegendes aquell és un punt fosc, un lloc on les forces malèvoles semblen estar ben presents. Fa temps, dalt de tot del turó, estava el castell del senyor del Montnegre, un noble tan malvat que va ser castigat amb un llamp caigut del cel que va fer desaparèixer qualsevol rastre de la seva fortalesa.
Per mirar de reparar els seus mals, en aquell indret es va aixecar, anys més tard, un monestir de monjos. El rei tenia que anar a la guerra i va deixar al seu fill per a que el cuidaren el monjos. Però, resulta que la maldat encara regnava en aquell indret i els monjos van matar al príncep i el van soterrar sota les columnes del temple.
Enigmàtica columna (romana?) del Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Quan el rei va tornar, els monjos el van informar que, malauradament, el seu fill havia mort d'una terrible infermetat. El rei, desolat, va sortir amb gran tristor però de seguida va ser abordat per un home pobre. El rei no estava per històries, i quan estava a punt de treure-se'l de sobre amb males maneres l'home li va explicar que era un lladregot, i que estant amagat al monestir per veure si podia fer alguna de les seves va ser testimoni de com els monjos mataven al príncep i l'enterraven al peu d'una columna.
El rei es va posat fet una fúria i ordenà al seus soldats empresonar a tots els monjos i arrasar el monestir. Només restà en peu la columna on va estar soterrat el malaurat príncep, columna que molts anys més tard va formar part de l'actual Santuari quan el van construir.
I la llegenda assegura que cada nit de Tots Sants i Dia de Difunts les pedres de la columna ploren pel crim que els malèvols monjos van cometre en aquell indret, plors que s'escolten a tot el Santuari i que fan sortir sang de les pedres (Origen de la llegenda: http://badiumicacos.blogspot.com/2015/10/els-monjos-del-corredor.html).
Pla de les Bruixes. Santuari del Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes
Parc del Montnegre i el Corredor. Fot: Gonçal Vicens Bordes