Massa hem parlat a La Velleta Verda de religió. Els pensadors materialistes situen en la cúspide de l'evolució del pensament la Ciència, inseparable d'una visió atea. Les religions són per a aquests pensadors maneres erronis de comprendre, malalties del pensament susceptibles de ser curades. Així l'estudi de les religions, fins i tot en els nivells universitaris, tindria la finalitat pràctica de servir per vèncer-les i no caure en les seves trampes.
Hi ha homes que creuen en qualsevol cosa que consideren estranya o misteriosa i, per això, divina. Altres adoren un ésser superior, però tots ells pensen que la religió és veritable, que les religions tenen algun tipus de veritat.
No obstant això, els que no creuen en l'existència de res diví diran que les religions són falses, justificant la seva existència per motius psicològics (l'esperança que ofereix als creients), o sociològics (com un engany de la classe dominant per mantenir sotmès al poble i conservar el seu estatus de poder). No obstant això, per a creients i ateus la religió és una cosa que te a veure amb les coses divines o amb Déu, sigui aquest veritable o imaginari.
Milions de persones tenen fe -sense investigar, ni haver-lo vist mai- en l'existència d'un Creador al qual anomenen Déu. La seva fe sorgeix de la confiança en la saviesa dels homes religiosos que dirigeixen les seves respectives Esglésies.
No obstant això, les ments més crítiques postulen la hipòtesi contrària i afirmen que ha estat l'home qui ha creat a Déu en la seva ment i que aquest ésser superior tan sols és el producte de la imaginació humana. Està clar que amb aquesta asseveració no volem dir que l'home hagi construït físicament a Déu, com podria construir un edifici; tampoc fem referència al fet que ho hagi parit, com les dones paren als seus fills. Ens estem referint a una creació de tipus mental, a una idea, que ha sorgit del cervell humà.
Per que l'home ha creat aquesta idea? Podem contestar que la idea sorgeix de l'interior de la ment humana, perquè allà residia posada per Déu, el qual desitjava que la seva criatura fos capaç de reconèixer el seu creador.
D'altra banda, podem suposar tot el contrari: que la idea de Déu que ha fabricat el cervell no és més que un producte del funcionament d'aquest òrgan (com la bilis de la fel, la suor de la pell...), que únicament sigui una propietat innata del cervell consistent en la fabricació d'éssers sobrenaturals per explicar coses estranyes, a les que no troba explicació de moment.
L'home està familiaritzat amb les coses quotidianes que li resulten transparents; però, al mateix temps, en l'entorn en què viuen, s'observen una sèrie de successos que no poden explicar, perquè tanquen algun secret (sacrum) que desconeixen. Aquestes coses els produïen por, com la mort d'un ésser estimat, que de sobte deixava de moure’s sense que pogueren donar-li una explicació al succés.
La solució primera i espontània del cervell serà recórrer a l'existència d'éssers sobrenaturals que es manifesten en tots aquests estranys successos i objectes, però que són invisibles i no podem veure amb els nostres ulls. Eixos éssers sobrenaturals produeixen coses que els humans no podem veure per culpa de les nostres limitacions físiques i mentals.
Fanatisme religiosos
No pretenc aprofundir en el tema, però a l'entrada del bloc en la que ens ocupàvem sobre l'origen de la religió vam veure com actuava l'escorça prefrontal del cervell en patir determinats impulsos elèctrics -il·luminant-se o apagant-se- quan s'observava per mitjà d'un SPECT (Tomografia computada d'emissió d'un únic fotó). L'àrea d'orientació del lòbul esquerre requereix informació sensorial per a realitzar els seus càlculs, però si es bloqueja la informació sensorial, la zona es paralitza i evita que el cervell produeixi la distinció entre el jo i la resta del món. Com a resultat, el cervell percep el jo com una cosa interminable i íntimament interconnectat amb tot, una immensitat en la qual tots som germans i parents, un univers d'éssers immaterials...
Lourdes i l’aparició de la Verge
Aquesta sensació molts la defineixen com "experiència religiosa", procés durant el qual alguns afirmen mantenir contactes i diàlegs amb Déu. El cervell, per tant, és el que crea tots els esperits, dimonis, àngels, monstres que turmenten l'ésser humà, inclosos els ovnis i els monstres de la ciència ficció. D'aquí que consideri que la ciència ficció és una espècie de religió: extraterrestres amb superpoders, robots terrorífics, monstres de l'espai... substitueixen als antics dimonis de l'Edat Mitjana i els monstres que observaven els xamans en els seus viatges extàtics.