La Cova Foradà

El esqueleto neandertal más completo de España aparece en la Cova Foradà de Oliva

La Safor se reencuentra en pleno siglo XXI con los vestigios de sus primeros pobladores. Las excavaciones en la Cova Foradà de Oliva realizadas este verano han sacado a la luz un esqueleto muy bien conservado de hace más de 40.000 años.

En aquests termes, o semblants, van estar publicant els diaris la notícia sobre les troballes de la Cova Foradà, presumptament situada a Oliva, però desconeguda per tots els habitants de la població. I perquè serà que ningú sap de la seva existència, ni de la seva ubicació? Doncs perquè mai ha pertangut a aquest municipi. La història ens ensenya que els homes, per raons polítiques, canvien els límits entre els termes municipals. Així Oliva el 1836 pertanyia al partit judicial de Pego (Rosa Seser Pérez. L'antic partit judicial de Pego. Algunes dates historiques. Llibre de Festes, Pego 2004), però el 1840 es va delimitar el terme entre Oliva i Pego, fixant unes fronteres més o menys arbitràries. En el cas que ens ocupa es va utilitzar el cim de la serra de Mostalla com a línia del límit, seguint pel riu Bullentó i, aprofitant un antic riu que travessava les terres pantanoses pegolines de nord a sud, es va fixar el límit en l'anomenat vall de la Ratlla, acabant al riu Molinell.

De fet, històricament, les terres pantanoses i la zona marítima sempre havien estat dels pegolins. Els d'Oliva sabien que el seu terme finalitzava al riu Bullentó, a qui anomenaven la Sèquia del Vedat, el territori prohibit, on acabava el seu terme.

Situació de la Cova Foradà

Foto aèria on s'observen les cobertes que cobreixen la cova

Situació de la Cova Foradà. S'observa el riu Bullent discorrent per la marjal de Pego

Els moriscos valencians estaven revoltats contra les imposicions cristianes i no eren rars els atacs de vaixells turcs a les poblacions costaneres, amb saquejos i incendis d'esglésies. Davant aquestes escomeses el rei Felip II ordena el 1561 reforçar les defenses del litoral valencià. El 1579 es consoliden les muralles i les troneres pegolines, adaptant les defenses contra la nova artilleria pirobalística (AMP. Llibre de Cauteles de 1578-1641, f. 4v). Coincidint amb aquests treballs s'augmenta la vigilància de la costa, el que ens indica la presència de pirates. Les Actes del Consell pegolí ens assenyalen que havien estat vistes "vint i-tres fusts de moros" (AMP. Llibre d'Actes del consell d'1555-1621, f. 39). En 1580 davant les amenaces dels atacs barbarescos, per ordre del Governador, els pegolins han d'anar a Oliva a refugiar-se. El governant només deixa 100 homes de guàrdia a Pego, amb la bandera de la vila en mans del alferes Francesc Torres. Tres anys després, es tanquen les portes de la vila perquè no entrin els moriscos. El capità García Bravo de Acuña, corregidor de Granada, es troba a la població, però això suposa més despeses per als pegolins que han d'alimentar als seus homes i cavalleries, pel que al final li demanen que abandoni el poble. (BORONAT i BARRACHINA, Pascual, Danvila i COLLADO, Manuel. Els moriscos espanyols i la seva expulsió: Estudi històric-crític).

Torres de guaita dels Poblets. La primera situada a la paia de l'Almadrava, desembocadura del riu Girona. La segona, al costat del riu Girona, en Mirarrosa.

Finalment, amb l'expulsió dels moriscos van cessar els atacs barbarescos, però la disminució de mà d'obra va deixar a la població Pegolina arruïnada, resultant molt onerosos per a les arques municipals les despeses de vigilància costaneres. A principis del segle XVIII, el poble de Pego va demanar al duc de Gandia, senyor jurisdiccional, que li lliurés de la càrrega del sosteniment del guarda-torrer que vigilava les invasions en aquesta costa dels pirates barbarescos que captivaven cristians. Així es va fer, e immediatament, es va repartir el territori costaner pegolí entre els municipis d'Oliva i Dénia que es van fer càrrec a canvi de les despeses de vigilància.

La gran majoria del territori pantanós pertanyia als Centelles i, després, als Borja. Els rius, les seves sèquies i l'aprofitament de la pesca i la caça era dret atorgat als repobladors pegolins en època de Pere III El Gran. Així mateix, disposaven del bovalar i de terrenys de pastura. Els plets entre els pegolins i la noblesa va ser constants, dictaminant la Justícia a favor dels primers. L'anomenat Parc Natural de la Marjal d'Oliva i Pego, en realitat, sempre va ser de Pego. L’any 1579 els pegolins defensen les seves aigües del Calapatar contra les pretensions del comte d'Oliva. Davant la pressió municipal, el 1652, segons el Llibre del Consell de Pego, el duc de Gandia va acordar la cessió d'uns marjals a la vila, en concret els concedeix Aljiraleni el Cabaret (?) a canvi de dues-centes lliures.

Partida Bullents de Pego. Entorn natural dels habitants de la cova Foradà

Tres imatges de Gonçal Vicens de l'entorn natural dels habitants de la cova Foradà

Els pegolins estan dissecant els pantans i conreant els pantans mitjançant el sistema dels bancs, consistent en l'obertura de rases de drenatge, amb realçat de les parcel·les amb terraplens que sobresurten de les sèquies. Es regava traient l'aigua dels assarbs o escorredors mitjançant el reg de Carabassí: dos homes amb dues carabasses a manera de caçó, treuen l'aigua de la sèquia i la buiden en una reguera, des del qual l'encamidor la dirigeix cap els quadres. Aquest sistema va ser substituït pel reg a barril i pel reg a taona, artifici semblant al shadufegipci, consistent en un cigonyal que es balanceja per submergir a la sèquia (l'assarb) el recipient que hi ha col·locat a l'extrem.

Reg de Carabassí

En temps més moderns el reg es feia també amb sínies (Sènies), de les que al segle XX havia a Pego unes 250. La seva difusió per la zona perifèrica de la Marjal responia a l'existència d'un mantell freàtic molt poc profund.

Des 1617 es creen marjals al riu del Girateig i, al començament del segle XVII, es produeixen les primeres colonitzacions en la part del Molinell; el 1626 Miguel Escrivà construeix un molí al riu de Bullentó. En aquest període es produeix la veritable arribada de mallorquins a la comarca. El 1746 Pego va crear unes ordenances per al govern de les aigües, amb retocs introduïts el 1778, que serviran de base per a la reglamentació de 1916, encara vigent (SENDRA GARCIA, C. Evolució dels Cultius al terme de Pego durant els últims cent anys i possibilitat de transformació i millores. Pego, 1962, 51, ff. Mecanograf. Inedit).

Oliva crearà el seu vedat arrosser l'any 1851 i, evidentment ho fa tan tardanament, perquè no va tenir terrenys a la marjal fins a 1840, quan es va delimitar el terme entre ambdós municipis, rebent Oliva territoris pegolins.

terraeantiqvae.com

La notícia va aparèixer en nombrosos periòdics amb la fotografia de dalt, assenyalant que es tractava de la Cova Foradà d'Oliva. En realitat la imatge correspon a una petita cavitat de la Vall de Laguar en el camí de descens al barranc de l'Infern. Veure Foto

La Cova Foradà

Vista des de la Cova Foradà. Marjal de Pego, al fons la Serra de Segrià i la urbanització Monte Pego

Tot l'exposat està relacionat amb la Cova Foradà de la següent manera. La petita cavitat es troba en el vessant sud dels petits turons que separen els terrenys pantanosos pegolins de la plana d'horts de tarongers d'Oliva. El límit natural, com a prolongació de la Serra de Mostalla, s'hauria tingut de situar al cim que separa les dues vessants, però no es va fer així, situant-lo en el riu Bullentó que transcorre per terreny pegolí. La cova està d'esquena al terme d'Oliva, molt allunyada de la població, en canvi, les vistes naturals són la marjal de Pego i la Muntanyeta Verda. Es troba a molt poca alçada i prop del riu Bullentó, al costat del paratge pegolí conegut com Les Benirrames, al qual pertany geogràficament. El seu ecosistema és el de la marjal i no té res a veure amb les planes al·luvials del riu Gallinera, que es troben a la seva esquena, i de les seves terres i habitants dels quals s'amagaven, buscant refugi en la Marjal.

Vista de l'interior de la cova des de la part posterior o nord

Treballs a l'interior de la cova

Vista anterior de la cova, des de la part sud o entrada principal

Entrada de la cova Foradà

En el petit turó del centre es troba la Cova Foradà

Realitzada la precisió, ara em resulta menys difícil assimilar que s'atorgui a Oliva i la Safor (per raons legals) la ubicació de la cova, ja sé que els que la visiten afinaran que el meu raonament és correcte des del punt de vista geogràfic i del ecosistema circumdant.

En aquesta petita cova que té entrada i sortida posterior, d'aquí el nom de Foradà (horadada), s'han trobat les restes neandertals més importants descoberts a Espanya, ja que es tracta d'un conjunt ossi complet i amb les diferents peces connectades entre si. Les restes fòssils inclouen tot l'esquelet des del crani fins la primera vèrtebra sacra. Tenen uns 40.000 anys d'antiguitat i es van localitzar l'estiu del 2010. L'esquelet es trobava en posició de decúbit lateral esquerre dins d'un bloc de pedres cimentat pel carbonat càlcic format pel sistema càrstic de la cova, que es va haver d'extreure tot en bloc degut a la fragilitat que presentaven els ossos. Aquest tresor arqueològic estava a l'interior del jaciment, a uns nou metres sota terra, en estrats intactes. Els experts el situen en nivells del Paleolític Mitjà o fins i tot més antics.

Paisatge dels voltants de la Cova Fordà (vessant sud). Al fons la població de Pego

Vessant nord del petit turó on es troba la Cova Foradà. Al fons la població d'Oliva

Davant aquesta troballa s'ha mobilitzat el món dels paleoantropòlegs, arribant un grup de recerca del jaciment d'Atapuerca (Burgos), així com especialistes en homínids de prestigiosos centres espanyols, ja que fins ara tot el trobat a Espanya es limitava a ossos solts, moles, incisius, vèrtebres, costelles o cranis, excepte en una cova asturiana (del Sidrón) on també van aparèixer restes agrupats.

L'equip d'arqueologia de José Aparicio neta restes trobades a la Cova Foradà d'Oliva. Foto: LP

L'equip d'arqueologia s'observa la roca calcària trobada a la Cova Foradà d'Oliva. Foto: N. Jiménez

Els treballs arqueològics es van dur a terme sota la direcció del cap dels serveis d'arqueologia de la Diputació de València, José Aparicio, que afirma que la Cova Foradà és «un dels jaciments més complets de la Península Ibèrica, fins i tot d'Europa i de tota la Mediterrània». La cova va començar a excavar-se fa més de trenta anys i les seves restes arqueològiques indiquen que va començar a ser habitada fa uns cent mil anys abans de Crist i es va abandonar entre el 8.000 i el 9.000 aC, la qual cosa indica que va tenir cent mil anys de vida ininterrompuda .

Aquesta llarga supervivència de l'home al lloc es deu a la fertilitat del territori. Hi havia cérvols i cabres per la Serra de Mustalla, bous i cavalls pel pla, tortugues, aus i peixos en el Riu Bullents o Bullentó i en la marjal de Pego. L'homínid recentment trobat -del qual es desconeix el sexe- es dedicaria a la caça i recol·lecció d'aliments a la marjal de Pego.

La UAB fa un TAC al neandertal de València

Abans d'iniciar l'estudi antropològic, l'esquelet ha estat sotmès a un escàner a la Universitat de Barcelona i l'Hospital General de Catalunya per analitzar l'estructura òssia de l'esquelet, visible només parcialment, ja que es troba dins d'un gran bloc de massa cimentada, per procedir a l'extracció i restauració de les restes a l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona. L'estudi antropològic del neandertal el dirigirà la professora d'Antropologia Física de la UAB Eulàlia Subirà, en col · laboració amb l'investigador de la Universitat Jordi Ruiz i antropòlegs i restauradors de l'IPHES.

També els pares del genoma neandertal demanen analitzar l'esquelet d'Oliva a les instal·lacions de l'institut antropològic més important d'Europa, el Max-Planck for Evolutionary. Font: LP.

Restes del neandertal de 40.000 anys trobat a la Cova Foradà a Oliva. Foto: Europa Press

Foto: Eulàlia Subirà, segona per l'esquerra, i José Aparicio, al seu costat, al costat del neandertal. Foto: LP

El culte a l'ós dels neandertals

També en aquesta cova es va trobar una roca d'entre 30.000 i 40.000 anys amb el perfil del cap d'un ós, una prova més de l'alt nivell de cognició, simbolisme i creences dels neandertals, ja l'haurien usat en ritus xamànics. La troballa es va realitzar pel responsable de la Secció d'Estudis Arqueològics (SEAV) de la Diputació de València, José Aparicio, l'equip va trobar la roca a la Cova de la Foradà el 1996 i el 2012 han determinat que els neandertals la van utilitzar per ritus xamànics dins de la cova.

Restes d'aquest culte a l'ós s'han trobat en Drachenbouch (Suïssa), diversos cranis d'ós es van trobar apilats en una arca de pedra, probablement construïda pels neandertals que van viure al vestíbul de la caverna, segons va relatar Aparicio. En Regordou, sud de França, es van trobar una vintena calaveres d'ós en una fossa rectangular. La cova Basua de Savona (Itàlia) es va fer famosa perquè en una estalagmita es creia veure un animal i es va envoltar de boles d'argila amb ossos d'ós escampats per terra.

Restes de l'antic culte a l'ós. Aquesta ancestral màscara d'ós apareix en els carnavals del Pirineu d'Osca, al poble de Bielsa (Parc Nacional d'Ordesa) i es coneix com el "Onso" de Bielsa. Veure les reportatges sobre els carnavals i l'origen de la religió. La Velleta Verda

Treballs d'extracció del bloc amb restes òssies.

La vida del neandertal

Els neandertals eren omnívors i menjaven baies, fruites, arrels i, fonamentalment, es dedicaven al carronya. Vivien en grup, en comunitats petites que tenien un territori de subsistència on no podia entrar o sortir ningú sense que es produís per això un conflicte. A la cova, al costat de les restes del neandertal trobats, s'han trobat instruments lítics que utilitzaven per caçar, cuinar o preparar pells. En ocasions han aparegut ossos descarnats d'animals, la qual cosa explica que els habitants ja havien adquirit certs rols socials, com el de menjar a l'interior de la llar.

Foto: Cova Foradà, Oliva. Lasprovincias.es

José Aparicio

La majoria de les peces descobertes són puntes de llança que es col·locaven en les vores de les canyes o pals per poder arribar a les preses que es menjaven. El paisatge de la Foradà podria ser molt diferent a l'existent ara, sobretot pel que fa a l'hàbitat dels animals, ja que les muntanyes i planes estaven habitades per rinoceronts, elefants i hienes.